cactus the pixies noskme cover

On our way we are strange 2.004

Rare gouge away cover the pixies noskme

TOT EL CAMP HA DE SER UN CLAM

que gran que és ser del Barça!!!!

Fiiiuuuuuu !

El segon quadrimestre m'està passant volant!!

Intervenció de síntesi...

Una síntesi.. això de resumir no és el meu fort...només cal veure la llargada d'alguna de les entrades d'aquest bloc... algunes estan demanant un índex amb caràcter urgent!

És interessant abordar el tema de les TIC, ho dic sincerament, potser no som conscients de la transcendència de testimoniatge que tindran les nostres vides. La revolució tecnològica que hem viscut els darrers 30 anys no té comparació. Serem la primera generació que sabrem programar un DVD, o fer ús de la xarxa quan arribem als 80 anys. Quan jo era petit, o més ben dit adolescent, no hi havien ni mòbils! Quedaves amb algú i si no us trobàveu... cap a casa...no hi havia opció de comunicar-se amb ell. Avui en dia pots comunicar-te amb qualsevol persona de la terra sempre que ho vulguis. Dit així de pressa sembla moc de gall d'inidi, si se'm permet la traducció literal, però és per aturar-s'hi a pensar una estona...i no només comunicació auditiva, la visual també, ara pots arribar a veure a l'altre persona, això m'ho diuen quan de petit jugava amb uns walkie talkies i els engego a pastar fang!

L'assignatura de Tic ha estat molt profitosa. Especialment m'ha servit per aprendre a treballar en equip mitjançant la xarxa. Jo era dels que m'havia plantat en els e-mails. El bloc m'ha permès aprofundir i reflexionar sobre moltes coses, més de les que podia creure en un principi. He procurat fer-ho de manera més lliure, no només posar sempre allò que marcava l'assignatura sinó donar-li un toc més creatiu. Per aquest motiu he dissenyat les fotografies o cartells que procuren encerclar la idea principal del contingut de l'entrada, he afegit altres entrades amb vídeos o fotografies de collita pròpia o fetes per amics per donar-li un toc menys acadèmic i més festiu i entretingut.

Al curs hem treballat de diversos temes, els que crec que m'han estat de més utilitat han estat:

- El disseny d'un power point animat, la veritat és que desconeixia el power point elevat a la màxima potència.

- M'ha servit per posar-me al dia de tot el que és possible sobre web 2.0, una web molt més participativa, on l'usuari crea la xarxa que vol. Un exemple molt clar d'això són les cerques al google. Ara la majoria de cerques el primer que trobes, apart de la viquipèdia, són entrades de blocs. Blocs de gent corrent, que domina la xarxa. He contrastat un fet que ja coneixia, la Infoxicació, és evident que tanta informació ens pot fer mal si no sabem com assimilar-la. Sincerament molta informació està podrida. És el preu que paguem per internet. Internet no és perfecte i és un tot qualitatiu, però també quantitatiu. També m'ha ajudat a ser conscient de la força que té. Crec que és un monstre, en el bon sentit de la paraula encara per despertar.

- El treball cooperatiu i col·laboratiu a la xarxa: Ha estat tot un descobriment el google docs, tinc debilitat per google i això potser contamina una mica les meves paraules, però crec que el google docs m'ha marcat un abans i un després. Alguns pensareu," sembla del sud aquest noi, com exagera!" Però és que jo, fins no fa tant, per no perdre segons quins documents me'ls enviava a altres comptes de correu meves per no perdre'ls. Sempre he pensat que no existeix cap lloc més segur per un document que el ciberespai...com a mínim físicament no és pot trencar... Tant en els treballs de Blogosfera i Viquipèdia, com en l'exposició de territori, el google docs ha estat la nostra eina principal, el nostre llapis.

- També he trobat molt interessant l'educació mediàtica. Aquí hi ha tema. Crec que no és per prendre-s'ho a la lleugera. Tot es basa en quin ús fem de la informació, ja sigui a la xarxa, a la televisió etc... ningú ens ha ensenyat a veure la tele, ningú ens ha ensenyat a navegar per internet...amb una educació mediàtica apropiada és pot aprendre. Ara bé, siguem honestos, si un infant vol veure una determinada escena que del youtube o pel·lícula ho acabarà aconseguint. Els mitjans que té per fer-ho són gairebé il·limitats i incontrolables. Desde passar-s'ho via CD, fins veure-ho plegats des de l'I-phone o similars...

Per acabar només dir que aquesta assignatura també m'ha servit per conèixer un món de possibilitats educatives dins l'aula mitjançant els ordinadors. Molts d'aquests recursos no els coneixia i obren, sens dubte, un nou concepte de l'informàtica a l'escola. El treball col·laboratiu, la creació de xarxes, la utilització d'un llenguatge encara en construcció, l'educació mediàtica són reptes que haurem d'anar assumint els futurs mestres.

Les dues entrades que selecciono són aquestes:

http://alvarbloctic.blogspot.com/2009/12/metafores-gitiquianes.html
http://alvarbloctic.blogspot.com/2009/12/webquest.html

I no em puc estar també de seleccionar una de collita pròpia:

http://alvarbloctic.blogspot.com/2009/12/coec-comunicacio-oral-escrita-i-cule.html

Salut i bona entrada d'any!

Valoració personal

Caram! quantes coses han passat des d'aquell dia en que el Dani apuntava a la pissarra les virtuts que hauria de tenir un comunicador...

Aquesta experiència de gairebé tres mesos amb la comunicació m'ha aportat moltes coses, i ha fet un bon tàndem amb l'altre temàtica del mòdul; les TIC.

En aquest viatge a través de la comunicació en tots els seus àmbits, he pogut fer-me una idea de la magnitud del que és la comunicació. He comprès la seva complexitat en la planificació, estructuració i revisió del codi escrit però també la seva senzillesa del llenguatge icònic, per exemple, representat per un senyal de tràfic.

Però veig que hi ha una part comunicativa que tots portem dins, cadascú s'expressa de forma diferent, de la mateixa manera que el nostre caràcter, la nostra forma de comunicar-nos ens diferencia de la resta. La nostra veu, els nostres gestos, la nostra escriptura...aquests trets diferencials aporten molta riquesa i complexitat al món comunicatiu.

No m'he avorrit pas a las classes de COED, sempre hi havia alguna activitat pràctica a preparar. Conservo un bon record de l'activitat "Qui ets, tu?" Va ser una de les primeres posades en escena de les nostres habilitats i mancances comunicatives. L'aula com un espai artístic on tot passejant anàvem descobrint les diferents interpretacions dels autors, ens va fer veure que tots som artistes en el moment que volem expressar quelcom mitjançant una fotografia.

En definitiva ara sóc més conscient de la transcendència que té l'aprenentatge de les capacitats comunicatives. Hi ha una part que ja la portem dins, però també, per descomptat, una altra que es pot aprendre.
Per acabar dir que els nens que poden expressar amb claredat allò que senten seran més feliços, i obtindran un millor rendiment escolar i personal.

Com parlar bé en públic

No vull tancar el meu bloc d'aquest 2009 sense fer una menció especial al llibre "Com parlar bé en públic". La veritat és que el llibre agafa més valor a mida que vas treballant l'assignatura de COED, i et vas enfrontant a debats, recitacions i exposicions.
M'ha fet gràcia comprovar com hi ha coses que realment són òbvies alhora de parlar en públic, però que no són tan fàcils de dur a terme quan t'enfrontes a una sala plena de gent. L'efecte melic n'és un clar exemple. Estem massa pendents de nosaltres mateixos, creiem que tothom veurà els nostres nervis, com si sortissin del nostre cos en colors cridaners...tot i que sabem que els nervis ni s'ensumen, ni es toquen ni els veuen els companys, estan allà fent acte de presència.

Una mica de nervis sempre són bons, de fet el llibre ens diu que el nostre cervell pot funcionar més de pressa i amb més eficiència degut als nervis. Per tant si els posem del nostre costat poden ser positius i tot.

El que més m'ha aportat aquest llibre ha estat prendre consciència de la importància que té preparar un guió. Si ens recolzem en un bon guió, elaborat per nosaltres mateixos, sempre ens serà més senzill que els nervis no ens juguin una mala passada.

També m'ha fet pensar una afirmació del llibre que diu que hem d'aprendre a desdramatitzar el discurs a exposar. Estem tan pendents de l'expectativa que generarà, de com sortirà que oblidem el més important, el discurs en si. Un exemple és quan parlem amb els amics. Quan ho fem no estem nerviosos, no mostrem certes inseguretats, i això és el que cal aconseguir, parlar en public sense estar angoixat pel com sortirà.
Em quedo amb la tàctica d'un mestre; Salvador Dalí. Abans de començar a parlar es mirava la gent, s'imaginava que els assistents tenien un cagalló al cap, llavors somreia i començava a parlar. Quin mestre!

El sentit de l'humor és clau. Molt més important del que la gent es pensa. No es tracta de ser un "Tortell Poltrona" davant l'audiència, però si que ens ajudarà en aquest proces de feeling entre l'orador i l'audiència. També hi ha un risc, és clar, hi ha allò de dir; i si no els fa gràcia?...No cal que ens posem a explicar acudits com a posseïts, les anècdotes personals i les cites també poden aparèixer farcides d’humor

Al final anem a parar al de sempre, si som capaços de gaudir amb allò que fem, si ens ho passem bé durant nostre discurs, tenim moltes possibilitats de que l'audiència també ho gaudeixi, que a fi de comptes és el més important.

S'acaben les exposcions de territori.

El passat dimarts 22 de desembre vam finiquitar els territoris que mancaven. Sembla una frase extreta de la 2GM, em refereixo evidentment a les exposicions acadèmiques.
La valoració global que en faig és que han estat unes sessions molt positives per tots. El fet de treballar amb un company o companya per un objectiu comú és sempre constructiu. La confiança ha de ser màxima, els assajos han de ser constants i per sobre de tot s'ha d'intentar disfrutar, en la mesura que es sigui possible. Per a mi aquí està la clau de la qüestió; si aconseguim passar-nos ho bé, segur que podem transmetre aquesta alegria a l'audiència, i d'aquesta manera fer el nostre discurs més amè i dinàmic.

S'han donat paradoxes interessants...recordo quan el Javi i jo ens vàrem assabentar de que havíem d'exposar el dia 12 de desembre, ens trobàvem a principis de novembre i ens va semblar perfecte tenir tan de temps per endavant. Ara bé, el temps anava passant i la feina diària a fer no ens permetia quedar tantes vegades com creiem necessàries. Va ser tres setmanes abans del "dia D" quan vam agafar el toro per les banyes. A mida que anaven passant els dies teníem moltes ganes de treure'ns-ho de sobre...Per tant la paradoxa és evident, ser els últims i tenir més temps per preparar-ho no sempre és el millor: primer penses, ostres que bé quan de temps que falta! Després tots a corre, i quan ja ho saps donaries el que fos per fer-ho ja.

M'agradaria dir que hem tingut una gran varietat de continguts a les exposicions, això és el que m'agradaria dir...però no puc...el tema estrella ha estat la geografia catalana. Hem recorregut Catalunya no des de l'aire, sinó des del Power Point!...Tot i així han estat molt bé, gràcies a aquests treballs conec millor festes i racons del nostre país que desconeixia.

Apart de recórrer Catalunya també hem gaudit d' exposicions sobre el llenguatge de signes, els discapacitats al món de l'esport, pallassos sense fronteres, els balls i arts andalusos, llegendes d'Irlanda...Vull trencar una llança a favor d'aquesta exposició de la Rebeca i l'Olga. Jo no em vaig adonar fins que m'ho van dir després que el vídeo que vam veure sobre una llegenda irlandesa estava realitzat per elles. El vaig veure tant professional, amb aquelles boires irlandeses, aquelles espases que vaig pensar que era un vídeo més del youtube. Potser no vaig estar prou atent quan ho deien, el cas és que em va semblar veure l'Olga al vídeo però vaig pensar, no, no pot ser. En fi que em va sembla una super-producció digna d'elogi.

Trobaré a faltar la rutina de seure i gaudir de les exposicions dels companys. Comprendre els seus nervis, els seus neguits- molts cops degut a l'esclavisme tecnològic al que a vegades ens veiem sotmesos, aquesta dependència a la tecnologia, a que passi la diapositiva o que soni la cançó que toca- però també he compartit la seva alegria quan els ha sortit rodó, veia en la seva cara l'alleugeriment personificat...

S'acaba el territori i en certa manera tinc la sensació d'haver format una criatura durant un temps. Una criatura que veus com creix, com es desenvolupa, corregint en allò que no fa bé, per desaparèixer quan ha tingut la majoria d'edat. Tinc aquella sensació de que ha sigut dur, hi ha hagut moments difícils, però també aquella sensació de que aquesta criatura no la canviaries per res del món; sobretot perquè el camí que has fet amb ella ha estat d'allò més profitós.

...Què ens diu l'autor? ... segona publicació

Us presento la segona entrega de la secció "...què ens diu l'autor?" Si en l'anterior entrada us presentava un artista, aquest espai no es podia permetre el luxe de baixar el llistó i per tant continuarem amb un altre tros d'artista.

Avui l'autor és un aventurer de la imatge; un fotògraf. Us presento a l'Edgar Dos Santos.

Nascut a Lleida el 1973‚ és llicenciat en Belles Arts en la especialitat d' Imatge per la Universitat de Barcelona. Durant aquest temps s'interessa pel reportatge gràfic i compagina els seus estudis amb la feina de fotògraf al diari Segre.

Realitza alguns reportatges com a Free-Lance fins que l'any 1997 coofunda l'Agència de Reportatges Zoom, on exerceix les funcions de fotògraf i cap de fotografia, publicant els seus treballs en diferents mitjans d'àmbit nacional.

Al 2000 deixa Zoom, tot i que continuarà colaborant de forma puntual, per dedicar-se a la docència de la fotografia artística a l’escola d’Art de Lleida i impartir tallers de fotografia documental, artística i digital.

La obra que avui us presento ens portarà a reflexionar sobre la mirada.

Segons l'autor el què ens està transmetent amb aquesta fotografia és el següent:

Es produeix alhora el que es coneix en la física quàntica com el Principi de la Incertesa de Heisenberg, no podem conèixer l’ ubicació i el moment exacte d’una partícula alhora. Si coneixem unes coordenades no podem conèixer les altres, ja que la nostra sola observació altera el seu posicionament per sensible que sigui el mecanisme emprat. Amb el paisatge, concepte eminentment cultural que esdevé visible i real a partir de la seva observació (i la seva assimilació cultural), la nostra observació ja fa alterar la puresa de l’espai per la nostra presència física. Al mateix temps pel nostre bagatge cultural li assignem un valor cultural i una representació mental determinada i no som capaços de veure la realitat “objectiva” d’aquell espai. La nostra presència altera el lloc i la sola observació el categoritza en un valor determinat.

Segons un inexpert en la matèria com jo, crec que, en altres paraules l'autor ens esta dient que la cultura (aprenentatge) condiciona la nostra mirada. En agradi o no som uns manipuladors en tota regla. El nostre vagatge, creences, estereotips... condicionen la nostra percepció d'un element tan natural com és la natura.

Jo particularment quan veig aquesta fotografia sento protecció, sento caliu, seguretat...potser també degut a la percepció inconscient que faig de la llum. El món on visc m'ha ensenyat que la llum és sinònim de bonança, la foscor tot el contrari. Veig la part il·luminada, com un oasis en la immensitat del bosc, just el lloc en que voldria estar si n'hagués de triar un d'aquest paisatge. La molsa i el liquen amb els seus tons verds em transmeten un lloc acollidor, un lloc agradable.
He de dir que aquesta fotografia que us presento de l'Edgar, forma part d'una col·lecció de fotografies on la temàtica gira sobre un mateix eix, el que hem comentat abans sobre com la nostra presència altera la nostra percepció d'un lloc. Explico tot això degut a que per poder entendre millor aquesta obra, ens cal saber que per plasmar aquesta idea, en les altres fotografies de la col·lecció podem veure els focos dins el bosc. De fet la llum que veiem en aquesta fotografia també prové d'un focus, i el focus en certa manera és aquesta alteració que estem fent d'allò que veiem.

En aquests moments la web de l'Edgar Dos Santos està sent remodelada, a mitjans de gener ja estarà disponible, tot i així si voleu podeu clicar al següent enllaç que us portarà al projecte "Pirineus art i ecologia", on podreu veure algunes de les seves obres.

http://www.pirineusartiecologia.org/?page_id=36

També si us ve de gust dir quelcom a l'autor ja ho sabeu, sou més que benvinguts a fer-ho.

edgar_dossantos@yahoo.es

Bé fins l'any que ve, que continuarem (o no) amb més entregues de "...què ens diu l'autor?"

Bones festes a tots!

Conferència G. Orozco - Importància del LLenguatge audiovisual.

Ja fa uns quants dies, potser setmanes si no mesos que a classe de COED vàrem escoltar la conferència de Guillermo Orozco, vaig agafar un quants apunts, però s'havien quedat a la carpeta, ja tocava doncs recordar l'exposició d'aquesta eminència en el món del llenguatge audiovisual.

Abans de començar a tractar els temes més destacats del seu discurs, només esmentar que G. Orozco, entre altres coses, és Doctor en Educació de la Universitat de Harvard i catedràtic de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Guadalajara, Mèxic, país on va néixer.
Ha escrit diversos llibres un dels més destacats és "Televisión y audiencias, un enfoque cualitativo"

El que vull destacar del que vam poder escoltar és el següent:

...primer de tot, sabem veure la televisió?...

• Ningú ens ha educat a veure la televisió, el llenguatge audiovisual no ha estat acompanyat d'aprenentatge, per tant és un llenguatge universal.
• Però veure la televisió requereix un aprenentatge ja que és una representació de la realitat. Des del precís instant que la càmera comença a gravar, ja existeix una representació de la realitat.

...de qui és feina?...

• L'educació amb els mitjans requereix diverses parts implicades. Les més importants són la família i l'escola, ja que tota relació dels infants amb els mitjans ha de ser gestionada o mediada per aquestes dues institucions socials.
  
• Els costums i rituals de cada casa afectaran les relacions dels joves amb les pantalles.

...els mitjans eduquen?

• Encara que ells ho neguin eduquen, i per desgràcia molt...Els hem d'obligar als mitjans a ser responsables ja que encara que no ho vulguin, o no en siguin conscients, estan educant.

...què podem fer?

• Ens cal aprofitar el potencial dels mitjans i les tecnologies en l'àmbit educatiu.
• A la imatge no se li dona el reconeixement expressiu i comunicatiu, en moltes vegades tan sols completa el llibre de text del professor.
• Hem de potenciar la lògica audiovisual, i l'aprenentatge mitjançant la tecnologia d'eines pedagògiques.
• Cal que desenvolupem una pedagogia dels mitjans de comunicació, una alfabetització dels mitjans de comunicació.
• Ser autodicacta no és suficient en aquest món, cal l'ajuda dels mediadors.
  

Per acabar us adjunto un enllaç al llibre "Televisión y audiencias, un enfoque cualitativo" escrit l'any 1996.

Llibre "televisión y audiencias, un enfoque cualitativo"

Com a conclusió personal, afegiré que estic molt d'acord amb el Sr. Orozco. Ens cal una pedagogia sobre els mitjans de comunicació. Dit això, també vull remarcar, que no és fàcil. Com bé diu, els costums i rituals de casa marquen la relació dels infants amb la televisió, i veig difícil que algunes famílies es posin a educar als seus fills just en el moment que han estat esperant durant tot el dia...posar-se davant la tele, per precisament, no haver de fer res...