Seminari - Primer contacte amb les revistes educatives

El passat dijous 12 de novembre després d' escoltar
l'actualitat educativa que ens van presentar la Carol i l'Elena vam tenir el nostre primer contacte amb les revistes educatives.

La Marta i jo vam tenir l'ocasió d'investigar i fullejar la revista Aula. Aquesta publicació està adreçada als professors, i també són professors els qui escriuen els articles.

Aquesta publicació es dedica a investigar sobre la pràctica educativa. És una revista útil per preparar activitats a classe i per afrontar diverses situacions pedagògiques que ens podem trobar a l'escola.

Té unes seccions fixes, com són l'opinió, l' editorial, innovació educativa, una secció d'humor...

També té un apartat on els lectors poden participar donant la seva opinió.

Aquesta revista té un preu de 7,90 €, la publica l'Editorial Graó i té una peridiocitat bimensual.
Adjunto l'enllaç de la revista Aula per si algú descobrir més coses sobre aquesta revista:

http://aula.grao.com/revistas/ficha.asp?ID=3&NUMERO=196

Diari Seminari - Actualitat educativa

ACTUALITAT EDUCATIVA-1

View more presentations or Upload your own.

El passat dimecres a seminari, la Laura, l'Anna i un servidor vàrem presentar l'actualitat educativa corresponent a la setmana del 28.10 al 04.11. La notícia a debatre va ser: " Els mestres usaran una xarxa social estil Facebook per comunicar-se amb els alumnes", que vàrem trobar al diari "El País". Va ser un debat interessant, llarg i molt participatiu on vàrem tractar diferents aspectes de l'ús de les tecnologies i el món digital en l'àmbit escolar.

Com que veig que els enllaços que vam adjuntar no són operatius en aquesta presentació, els adjunto a continuació per si algú està interessat en aprofundir més en alguna de les notícies.

• Un contracte entre pares i escola vetllarà pel rendiment escolar dels alumnes:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/contrato/padres/colegios/velara/rendimiento/escolar/elpepiespcat/20091102elpcat_9/Tes

• 138.512 alumnes faran la prova d'avaluació de dianòstic a cinquè d'Educació Primària i a sisè d'ESO:

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=12eed43fe5762110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=12eed43fe5762110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=414f6646570a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

• El congrés rebutja considerar al mestre autoritat pública:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Congreso/rechaza/considerar/autoridad/publica/profesor/elpepusocedu/20091027elpepusoc_10/Tes

• Educació obligatòria fins als 18 anys:

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=657770&idseccio_PK=1021

• Les vacances escolars no canviaran de nom:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/vacaciones/Navidad/cambiaran/nombre/elpepiespcat/20091027elpcat_1/Tes

• Qui renta els plats a casa?

http://http//www.elpais.com/articulo/cataluna/Quien/lava/platos/casa/elpepusocedu/20091028elpcat_12/Tes

• Els mestres usaran una xarxa estil Facebook per comunicar-se amb els alumnes:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/maestros/usaran/red/tipo/Facebook/alumnos/elpepuespcat/20091030elpcat_6/Tes

Seminari - Recordant un bon mestre

Una dels professors que millor recordo va ser un que vaig tenir en l'assignatura de ciències naturals.

Era un professor que basava la seves classes en l' experimentació. Un dia va portar a classe els pulmons d'una vaca o cabra...ara no ho recordo...el primer que vam fer tots va ser: eeeeeecs!! I ell amb tota la naturalitat del món ens va dir..."amb que penseu que respireu vosaltres? els vostres no són pas tan diferents" Va ser capaç de motivar la classe, ja que no només ens van deixar de fer fàstic aquells pulmons, sinó que vàrem acabar la classe barallant-nos per veure a qui li tocava bufar la tràquea per inflar-los.

Una de les coses que més m'agradava d'aquest professor era el protagonisme que ens donava als alumnes. Abans d'explicar res, ens preguntava que en sabiem al respecte. Fent com un petit col·loqui. També buscava el diàleg no només alumne - mestre sinó també alumne - alumne, buscant la confrontació d'idees i millorant la comunicació entre nosaltres.

Com que ens ho passàvem tan bé a les seves classes, era un professor molt respectat. Sempre estàvem esperant veure amb que ens sorprendria. Era un professor al que no li calia cridar per fer-se entendre. També recordo que tenia un sentit de l'humor molt peculiar, sabia jugar la seva carta humorística amb molt encert; no era molt donat a explicar acudits a ser graciós, però de tant en tant, en un moment que potser no estàvem prou atents en deixava anar alguna de ben bona, que li retornava tota la nostra atenció.

Recordo que les seves classes no eren gens avorrides, era un professor que potenciava molt les sortides fora de l'escola, la fageda d'en Jordà al Montseny, Montserrat, el delta de l'Ebre..., però no calia anar tan lluny, un dia vam estar pel barri fent un recull dels arbres que podiem trobar...

Per resumir diré que no va ser el típic professor de deixar anar el rotllo i ja us ho fareu, era un professor que donava molt protagonisme als alumnes, buscant la nostra participació, que sabia com fer la seva assignatura atractiva per nosaltres i també es veia que disfrutava molt amb la seva feina.

Diari Seminari - Elogi de la feblesa

Aquesta setmana a seminari hem parlat sobre el llibre d'Alexandre Jollien, Elogi de la feblesa.

El llibre ens explica com un noi amb paràlisi cerebral que estava destinat a fer capcetes per a cigarrets, amb molt esforç, força de voluntat i lluitant contra els estereotips, és capaç d'estudiar filosofia a la universitat.

L'Alexandre és va preguntant al llarg del llibre una sèrie de qüestions a través d'una conversa fictícia amb Sòcrates.

A seminari vam coincidir tots en que el llibre ens havia agradat. A alguns, però, ens va fer una mica de pànic veure la paraula Sòcrates i recordar vells fantasmes filosòfics, després però vam veure que no n'hi havia per tant. Ens va sorpendre i captivar com l'Alexandre havia estat capaç de tirar endevant, i fer tot el que havia fet malgrat la seva discapacitat.

L'Alexandre fa un recorregut al llarg de la seva vida, intentant desxifrar el que significa el concepte de normalitat, donant-nos a entendre que la normalitat és subjectiva, i depèn del context i desenvolupament personal de cadascú. Ell creu en la integració i al llarg del llibre l'Alexandre fa sempre el possible per integrar-se a la societat.

Al dia següent vam veure la visita d'Alexandre Jollien a Blanquerna d'uns anys enrere. Va ser una bonica manera de tancar el cercle, després de la lectura, l'anàlisi del llibre a seminari veure'l i sentir-lo parlar va ser d'allò més interessant. A mi em va sobtar molt la seva capacitat per expressar-se, i el seu lèxic tant ric. El llibre també demostra grans capacitats d'expressió, però quan escrius un llibre sempre tens temps per pensar la millor opció, i sentint-lo a la conferència em va donar una imatge d'algú molt culte.

Personalment aquest llibre m'ha fet reflexionar sobre moltes coses. Crec, que malauradament encara formem part d'una societat que acostuma a jutjar les persones pel seu exterior, i no per la seva grandesa interior. També m'ha fet veure que a vegades els gestos més simples poden tenir un gran valor per determinades persones. També crec que hem d'aprendre a confiar en la gent, sigui quina sigui la seva condició o discapacitat. Estic molt d'acord amb l'Alexandre, no hem de mostrar compassió, sinó confiança amb la gent que té algun tipus de discapacitat.

L'Alexandre ens ha donat una lliçó a tots, voler és poder!

Diari Seminari, el bon mestre

Fa uns dies a seminari vàrem fer una pluja d'adjectius que definissin el que és un bon professor.

En van sortir molts, entre els adjectius seleccionats podem destacar: Dinàmic, pacient, sensible, sol·lícit, exigent, entenedor..., però per sobre de tots aquests n'hi un de ben important: El mestre ha de ser coherent, si no ho és, tot el que pugui fer perdrà sentit i credibilitat, ja el mestre és un model a seguir pels infants.

Vam posar sobre la taula un exemple que reflecteix molt bé el tema de la coherència. Si li diem a un alumne que no fumem i més tard ens enganxa fumant d'amagat, no som ni sincers ni coherents i per tant perdrem tota la nostra credibilitat amb els infants.

Curiosament vam triar molts adjectius de com ha de ser el mestre com a persona: atent, agradable, empàtic...però pràcticament no vàrem fer referència al coneixement que ha de tenir sobre el temes que explica. Personalment crec que alguna cosa té a veure el Tono de la Enseñanza, el llibre de Van Manen. Aquest llibre parla molt de la sensibilitat i tacte que ha de tenir el mestre, tot i que també és veritat que el llibre també ens diu que el mestre ha de ser allò que explica, s'ha de posar dins de l'assignatura, fer-la seva i per fer-ho evidentment li cal un gran coneixement de la matèria en si.

Diari Seminari - Actualitat educativa

El passat 14 d'octubre en Javi i en Miquel van ser els primers en fer ús de la tecnologia per presentar-nos les notícies sobre l'actualitat educativa. Amb una presentació feta amb el google docs, van anar analitzant les notíces més destacades sorgides aquella setmana.

La notícia a debatre va ser la següent: "Itàlia es planteja prohibir el burka a les escoles". Com vàrem veure en el debat, és un tema delicat...és una qüestió cultural, però fins on s'han de respectar les tradicions i costums dels que venen d'un altre cultura? S'haurien d'adaptar els nouvinguts o gent d'altres cultures a les seves terres d'acollida? Aquestes van ser algunes de les preguntes que van anar apareixent durant el debat. Un debat curt, ja que el temps se'ns va tirar a sobre...

adjunto l'enllaç per si algú vol aprofundir més sobre el tema:

http://www.publico.es/internacional/259930/italia/plantea/prohibir/burka/escuelas

El 21 d'octubre va ser el torn del Marc el Sergi i les cartulines, que van acabar sent les protagonistes de la nit...però no entrarem en aquest tema, que ja l'hem tractat prou... En Sergi i en Marc ens van presentar un seguit de notícies com ara, "La laïcitat fa un altre pas amb el futur nom de les vacances escolars", tot i que com ja sabeu, Ernest Maragall s'ha fet enrere i les vacances de Nadal, continuarant sent les vacances de Nadal, com tota la vida. També van presentar la notícia de la introducció de l'Erasmus pels alumnes d'ESO, i l' ús de la informàtica per fer atractiva l'assignatura de matemàtiques.

En Sergi i en Marc van ser innovadors i van introudir el mètode democràtic per l'elecció de la notícia a debatre, vàrem ser nosaltres a mà alçada els que vam decidir debatre sobre el nou pla Bolonia. Va ser un debat interessant on entre altres coses vam parlar sobre el fet de que problablement sortirem millor preparats, però haurem de treballar molt, com ja estem comprovant, per aconseguir el nostre objectiu, sobretot els que compartim els estudis amb la feina.

Diari Seminari

M'agrada el seminari, és un espai que trenca la rutina habitual de les classes. Estem en família i les converses són d'allò més interessants. Sense anar més lluny la darrera sessió en va ser un clar exemple:

La Núria i en Jordi, en el seu recull de premsa d'actualitat educativa, van dirigir de manera brillant un debat sobre la notícia sorgida a França: Un institut premiarà amb diners als alumnes per assistir a classe per tal d'acabar amb l'absentisme escolar. Dit d'aquesta manera sembla un gran disvarat, però aprofundint en el tema, vam veure que la cosa no és tan senzilla com sembla. A Gran Bretanya ja s'ha provat amb resultats satisfactoris. L'institut està situat a un barri marginal a la perifèria de Paris on anteriorment ja s'han utilitzat molts sistemes per evitar l'absentisme que no han funcionat.

Una de les primeres coses que ens va venir al cap va ser la possibilitat de que altres centres provoquessin l'absentisme a fi de obtenir els desitjats beneficis econòmics. També varem parlar sobre el fet que s'ofereix un premi econòmic col·lectiu, no pas individual, la qual cosa podia unir als alumnes per aconseguir un objectiu comú, un viatge, millors instal·lacions per l'escola, curos de conducció...

Tot això ens va fer veure que la funció de l'escola no només és que els nens aprenguin sinó també en alguns casos la d'apartar-los dels carrers, i de mantenir-los ocupats...

Abans d'acabar varem parlar sobre el polèmic programa d'Antena 3 "Curso del 63" on estudiants actuals s'enfronten als rígids mètodes d'ensenyament dels anys 60.

Un programa que jo sincerament no he vist, i què després dels cinc cèntims que varen fer els companys crec que només veure els fragments que l'APM destaqui, que de ben segur que seràn d'allò més divertits.

Ha estat una setmana farcida de notícies relacionades amb l'ensenyament, espero que a la propera sessió seguim amb aquest bon ritme.

Experiència d' EGB

A la dècada dels 80 en Francesc era un gran seguidor del Barça. En aquells temps, però la secció de futbol no passava pel seu millor moment. Una lliga la temporada 84-85 amb Terry Venables, alguna copa del rei i para de comptar.
El futbol era una de les passions d'en Francesc, disfrutava molt amb aquells partits a l'hora del pati amb resultats que semblaven més de bàsquet que no pas de fútbol. Tots hi jugaven nens, nenes i a vegades s'hi apuntava algun monitor...

L'any 1.982 Maradona fitxa pel Barça, va ser un fitxatge sonat...1.200 milions de les antigues pessetes...aquell fitxatge va omplir de il·lusió a tots els barcelonistes i també a en Francesc i els seus companys culés.

Va arribar el carnestoltes i en Francesc que destacava pels seus rínxols "maradonians" ho va tenir clar: Aquell any es disfressaria de Maradona. Es va posar les seves botes de futbol, el seu uniforme complet del Barça i va marxar tot cofoi cap a l'escola. Quan va arribar tot fent tocs a la pilota va rebre una gran ovació dels seus companys. Es va improvisar un ràpid partit de futbol entre els alumnes disfressats, alguns amb més dificultats que altres, s'ho van manegar per córrer darrera la pilota.

Va arribar el moment de sortir al carrer i anar a la plaça Bacardit, a fer la trobada habitual amb la resta d'escoles del barri. En Francesc seguia jugant amb la pilota pel carrer, alguns paletes treballant a l'obra li cridaven "Diego! Diego!" al veure'l passar. Ell no hi cabia de goig. Al tornar a l'escola però la professora es va acostar a en Francesc i li va dir a cau d'orella..."Aquest any no t'has esforçat gaire amb la disfressa"...Allò li va caure com una gerra d'aigua freda...com podia ser? Tothom l'havia aplaudit, l'havia animat i admirat....no ho entenia...Quina decepció! En Francesc però es va recordar de l estona que havia estat preparant la disfressa...cinc minuts... més tard va comprendre que havia confós la il·lusió de ser un super futbolista per un dia, amb la dedicació i implicació que havia tingut amb aquella disfressa...

L'any següent en Francesc va aconseguir treure's l'espina tot fent, amb l'inestimable ajuda de la mare i la iaia, una disfressa d'espanta-ocells d'allò més artesanal.