diumenge, 1 de novembre de 2009

Seminari - Recordant un bon mestre


Una dels professors que millor recordo va ser un que vaig tenir en l'assignatura de ciències naturals.
Era un professor que basava la seves classes en l' experimentació. Un dia va portar a classe els pulmons d'una vaca o cabra...ara no ho recordo...el primer que vam fer tots va ser: eeeeeecs!! I ell amb tota la naturalitat del món ens va dir..."amb que penseu que respireu vosaltres? els vostres no són pas tan diferents" Va ser capaç de motivar la classe, ja que no només ens van deixar de fer fàstic aquells pulmons, sinó que vàrem acabar la classe barallant-nos per veure a qui li tocava bufar la tràquea per inflar-los.
Una de les coses que més m'agradava d'aquest professor era el protagonisme que ens donava als alumnes. Abans d'explicar res, ens preguntava que en sabiem al respecte. Fent com un petit col·loqui. També buscava el diàleg no només alumne - mestre sinó també alumne - alumne, buscant la confrontació d'idees i millorant la comunicació entre nosaltres.
Com que ens ho passàvem tan bé a les seves classes, era un professor molt respectat. Sempre estàvem esperant veure amb que ens sorprendria. Era un professor al que no li calia cridar per fer-se entendre. També recordo que tenia un sentit de l'humor molt peculiar, sabia jugar la seva carta humorística amb molt encert; no era molt donat a explicar acudits a ser graciós, però de tant en tant, en un moment que potser no estàvem prou atents en deixava anar alguna de ben bona, que li retornava tota la nostra atenció.
Recordo que les seves classes no eren gens avorrides, era un professor que potenciava molt les sortides fora de l'escola, la fageda d'en Jordà al Montseny, Montserrat, el delta de l'Ebre..., però no calia anar tan lluny, un dia vam estar pel barri fent un recull dels arbres que podiem trobar...
Per resumir diré que no va ser el típic professor de deixar anar el rotllo i ja us ho fareu, era un professor que donava molt protagonisme als alumnes, buscant la nostra participació, que sabia com fer la seva assignatura atractiva per nosaltres i també es veia que disfrutava molt amb la seva feina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada