Encara recordo prou bé la meva primera experiència en el món informàtic...
Ens hem de remuntar a mitjans de la dècada dels 80. Un amic em va venir a buscar a casa amb la bicicleta i em va dir: " Àlvar! no et creuràs el que els reis m'han regalat!"
Vaig pedalajar amb ell fins arribar a casa seva tot pensant que podia ser allò tant enigmàtic: potser una raqueta de tennis, una càmera de fotos, un nou "scalextric"...Quan vaig entrar al menjador de casa seva, en Dídac m'assenyalava el televisor amb cara orgullosa...
Evidentment no es tractava de la tele, però vaig veure com en sortia un cable que anava a parar a una aparell que derivava en 2 comandaments o "joysticks" d'allò més futuristes, tenint en compte l'épcoca en que ens trobabem, és clar...es tractava ni més ni menys que de l'ATARI 2600! una de les primeres consoles de la història! Amb el seu mític joc PONG! On tu dominaves una barra que podies fer anar amunt i avall per conseguir emputjar la pilota a l'altre banda i marcar-li un tanto al teu company...més simple impossible! Aquella consola ens va fer passar grans moments.
Més endevant a principis dels 90, el meu tiet que treballava a Commodore, em va regalar per nadal el Commodore Amiga, que incorporava un revolucionari sitema operatiu anomenat Windows creat per un tal Gates...
A finals dels 90 un amic que estudiava a ESADE em va dir: "has de colar-te a la Uni i provar INTERNET!" He de confessar que ho vaig fer, vaig entrar d'incògnit i vaig anar a la sala d'informàtica i allà vaig experimentar la meravellosa sensació de no tenir fronteres...de poguer preguntar el que fos que tot tenia resposta...qualsevol grup de música, qualsevol lloc del món...tot estava allà davant dels meus ulls gràcies a internet.
Després he seguit el món informàtic i tecnològic com a usuari...tinc una pàgina al youtube, pàgina al facebook...el que sí que és cert és que la informàtica i la tecnologia m'han ajudat en moltes coses, però també, degut potser al seu ús excessiu, m'han fet tornar a valorar les coses més tradicionals.
