A la dècada dels 80 en Francesc era un gran seguidor del Barça. En aquells temps, però la secció de futbol no passava pel seu millor moment. Una lliga la temporada 84-85 amb Terry Venables, alguna copa del rei i para de comptar.
El futbol era una de les passions d'en Francesc, disfrutava molt amb aquells partits a l'hora del pati amb resultats que semblaven més de bàsquet que no pas de fútbol. Tots hi jugaven nens, nenes i a vegades s'hi apuntava algun monitor...
L'any 1.982 Maradona fitxa pel Barça, va ser un fitxatge sonat...1.200 milions de les antigues pessetes...aquell fitxatge va omplir de il·lusió a tots els barcelonistes i també a en Francesc i els seus companys culés.
Va arribar el carnestoltes i en Francesc que destacava pels seus rínxols "maradonians" ho va tenir clar: Aquell any es disfressaria de Maradona. Es va posar les seves botes de futbol, el seu uniforme complet del Barça i va marxar tot cofoi cap a l'escola. Quan va arribar tot fent tocs a la pilota va rebre una gran ovació dels seus companys. Es va improvisar un ràpid partit de futbol entre els alumnes disfressats, alguns amb més dificultats que altres, s'ho van manegar per córrer darrera la pilota.
Va arribar el moment de sortir al carrer i anar a la plaça Bacardit, a fer la trobada habitual amb la resta d'escoles del barri. En Francesc seguia jugant amb la pilota pel carrer, alguns paletes treballant a l'obra li cridaven "Diego! Diego!" al veure'l passar. Ell no hi cabia de goig. Al tornar a l'escola però la professora es va acostar a en Francesc i li va dir a cau d'orella..."Aquest any no t'has esforçat gaire amb la disfressa"...Allò li va caure com una gerra d'aigua freda...com podia ser? Tothom l'havia aplaudit, l'havia animat i admirat....no ho entenia...Quina decepció! En Francesc però es va recordar de l estona que havia estat preparant la disfressa...cinc minuts... més tard va comprendre que havia confós la il·lusió de ser un super futbolista per un dia, amb la dedicació i implicació que havia tingut amb aquella disfressa...
El futbol era una de les passions d'en Francesc, disfrutava molt amb aquells partits a l'hora del pati amb resultats que semblaven més de bàsquet que no pas de fútbol. Tots hi jugaven nens, nenes i a vegades s'hi apuntava algun monitor...
L'any 1.982 Maradona fitxa pel Barça, va ser un fitxatge sonat...1.200 milions de les antigues pessetes...aquell fitxatge va omplir de il·lusió a tots els barcelonistes i també a en Francesc i els seus companys culés.
Va arribar el carnestoltes i en Francesc que destacava pels seus rínxols "maradonians" ho va tenir clar: Aquell any es disfressaria de Maradona. Es va posar les seves botes de futbol, el seu uniforme complet del Barça i va marxar tot cofoi cap a l'escola. Quan va arribar tot fent tocs a la pilota va rebre una gran ovació dels seus companys. Es va improvisar un ràpid partit de futbol entre els alumnes disfressats, alguns amb més dificultats que altres, s'ho van manegar per córrer darrera la pilota.
Va arribar el moment de sortir al carrer i anar a la plaça Bacardit, a fer la trobada habitual amb la resta d'escoles del barri. En Francesc seguia jugant amb la pilota pel carrer, alguns paletes treballant a l'obra li cridaven "Diego! Diego!" al veure'l passar. Ell no hi cabia de goig. Al tornar a l'escola però la professora es va acostar a en Francesc i li va dir a cau d'orella..."Aquest any no t'has esforçat gaire amb la disfressa"...Allò li va caure com una gerra d'aigua freda...com podia ser? Tothom l'havia aplaudit, l'havia animat i admirat....no ho entenia...Quina decepció! En Francesc però es va recordar de l estona que havia estat preparant la disfressa...cinc minuts... més tard va comprendre que havia confós la il·lusió de ser un super futbolista per un dia, amb la dedicació i implicació que havia tingut amb aquella disfressa...
L'any següent en Francesc va aconseguir treure's l'espina tot fent, amb l'inestimable ajuda de la mare i la iaia, una disfressa d'espanta-ocells d'allò més artesanal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada