dissabte, 31 d’octubre de 2009

Diari Seminari, el bon mestre


Fa uns dies a seminari vàrem fer una pluja d'adjectius que definissin el que és un bon professor.
En van sortir molts, entre els adjectius seleccionats podem destacar: Dinàmic, pacient, sensible, sol·lícit, exigent, entenedor..., però per sobre de tots aquests n'hi un de ben important: El mestre ha de ser coherent, si no ho és, tot el que pugui fer perdrà sentit i credibilitat, ja el mestre és un model a seguir pels infants.
Vam posar sobre la taula un exemple que reflecteix molt bé el tema de la coherència. Si li diem a un alumne que no fumem i més tard ens enganxa fumant d'amagat, no som ni sincers ni coherents i per tant perdrem tota la nostra credibilitat amb els infants.
Curiosament vam triar molts adjectius de com ha de ser el mestre com a persona: atent, agradable, empàtic...però pràcticament no vàrem fer referència al coneixement que ha de tenir sobre el temes que explica. Personalment crec que alguna cosa té a veure el Tono de la Enseñanza, el llibre de Van Manen. Aquest llibre parla molt de la sensibilitat i tacte que ha de tenir el mestre, tot i que també és veritat que el llibre també ens diu que el mestre ha de ser allò que explica, s'ha de posar dins de l'assignatura, fer-la seva i per fer-ho evidentment li cal un gran coneixement de la matèria en si.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada