dimarts, 29 de desembre de 2009

Intervenció de síntesi...


Una síntesi.. això de resumir no és el meu fort...només cal veure la llargada d'alguna de les entrades d'aquest bloc... algunes estan demanant un índex amb caràcter urgent!

És interessant abordar el tema de les TIC, ho dic sincerament, potser no som conscients de la transcendència de testimoniatge que tindran les nostres vides. La revolució tecnològica que hem viscut els darrers 30 anys no té comparació. Serem la primera generació que sabrem programar un DVD, o fer ús de la xarxa quan arribem als 80 anys. Quan jo era petit, o més ben dit adolescent, no hi havien ni mòbils! Quedaves amb algú i si no us trobàveu... cap a casa...no hi havia opció de comunicar-se amb ell. Avui en dia pots comunicar-te amb qualsevol persona de la terra sempre que ho vulguis. Dit així de pressa sembla moc de gall d'inidi, si se'm permet la traducció literal, però és per aturar-s'hi a pensar una estona...i no només comunicació auditiva, la visual també, ara pots arribar a veure a l'altre persona, això m'ho diuen quan de petit jugava amb uns walkie talkies i els engego a pastar fang!

L'assignatura de Tic ha estat molt profitosa. Especialment m'ha servit per aprendre a treballar en equip mitjançant la xarxa. Jo era dels que m'havia plantat en els e-mails. El bloc m'ha permès aprofundir i reflexionar sobre moltes coses, més de les que podia creure en un principi. He procurat fer-ho de manera més lliure, no només posar sempre allò que marcava l'assignatura sinó donar-li un toc més creatiu. Per aquest motiu he dissenyat les fotografies o cartells que procuren encerclar la idea principal del contingut de l'entrada, he afegit altres entrades amb vídeos o fotografies de collita pròpia o fetes per amics per donar-li un toc menys acadèmic i més festiu i entretingut.

Al curs hem treballat de diversos temes, els que crec que m'han estat de més utilitat han estat:

- El disseny d'un power point animat, la veritat és que desconeixia el power point elevat a la màxima potència.

- M'ha servit per posar-me al dia de tot el que és possible sobre web 2.0, una web molt més participativa, on l'usuari crea la xarxa que vol. Un exemple molt clar d'això són les cerques al google. Ara la majoria de cerques el primer que trobes, apart de la viquipèdia, són entrades de blocs. Blocs de gent corrent, que domina la xarxa. He contrastat un fet que ja coneixia, la Infoxicació, és evident que tanta informació ens pot fer mal si no sabem com assimilar-la. Sincerament molta informació està podrida. És el preu que paguem per internet. Internet no és perfecte i és un tot qualitatiu, però també quantitatiu. També m'ha ajudat a ser conscient de la força que té. Crec que és un monstre, en el bon sentit de la paraula encara per despertar.

- El treball cooperatiu i col·laboratiu a la xarxa: Ha estat tot un descobriment el google docs, tinc debilitat per google i això potser contamina una mica les meves paraules, però crec que el google docs m'ha marcat un abans i un després. Alguns pensareu," sembla del sud aquest noi, com exagera!" Però és que jo, fins no fa tant, per no perdre segons quins documents me'ls enviava a altres comptes de correu meves per no perdre'ls. Sempre he pensat que no existeix cap lloc més segur per un document que el ciberespai...com a mínim físicament no és pot trencar... Tant en els treballs de Blogosfera i Viquipèdia, com en l'exposició de territori, el google docs ha estat la nostra eina principal, el nostre llapis.

- També he trobat molt interessant l'educació mediàtica. Aquí hi ha tema. Crec que no és per prendre-s'ho a la lleugera. Tot es basa en quin ús fem de la informació, ja sigui a la xarxa, a la televisió etc... ningú ens ha ensenyat a veure la tele, ningú ens ha ensenyat a navegar per internet...amb una educació mediàtica apropiada és pot aprendre. Ara bé, siguem honestos, si un infant vol veure una determinada escena que del youtube o pel·lícula ho acabarà aconseguint. Els mitjans que té per fer-ho són gairebé il·limitats i incontrolables. Desde passar-s'ho via CD, fins veure-ho plegats des de l'I-phone o similars...

Per acabar només dir que aquesta assignatura també m'ha servit per conèixer un món de possibilitats educatives dins l'aula mitjançant els ordinadors. Molts d'aquests recursos no els coneixia i obren, sens dubte, un nou concepte de l'informàtica a l'escola. El treball col·laboratiu, la creació de xarxes, la utilització d'un llenguatge encara en construcció, l'educació mediàtica són reptes que haurem d'anar assumint els futurs mestres.

Les dues entrades que selecciono són aquestes:

http://alvarbloctic.blogspot.com/2009/12/metafores-gitiquianes.html
http://alvarbloctic.blogspot.com/2009/12/webquest.html

I no em puc estar també de seleccionar una de collita pròpia:

http://alvarbloctic.blogspot.com/2009/12/coec-comunicacio-oral-escrita-i-cule.html

Salut i bona entrada d'any!

Valoració personal



Caram! quantes coses han passat des d'aquell dia en que el Dani apuntava a la pissarra les virtuts que hauria de tenir un comunicador...

Aquesta experiència de gairebé tres mesos amb la comunicació m'ha aportat moltes coses, i ha fet un bon tàndem amb l'altre temàtica del mòdul; les TIC.

En aquest viatge a través de la comunicació en tots els seus àmbits, he pogut fer-me una idea de la magnitud del que és la comunicació. He comprès la seva complexitat en la planificació, estructuració i revisió del codi escrit però també la seva senzillesa del llenguatge icònic, per exemple, representat per un senyal de tràfic.

Però veig que hi ha una part comunicativa que tots portem dins, cadascú s'expressa de forma diferent, de la mateixa manera que el nostre caràcter, la nostra forma de comunicar-nos ens diferencia de la resta. La nostra veu, els nostres gestos, la nostra escriptura...aquests trets diferencials aporten molta riquesa i complexitat al món comunicatiu.

No m'he avorrit pas a las classes de COED, sempre hi havia alguna activitat pràctica a preparar. Conservo un bon record de l'activitat "Qui ets, tu?" Va ser una de les primeres posades en escena de les nostres habilitats i mancances comunicatives. L'aula com un espai artístic on tot passejant anàvem descobrint les diferents interpretacions dels autors, ens va fer veure que tots som artistes en el moment que volem expressar quelcom mitjançant una fotografia.

En definitiva ara sóc més conscient de la transcendència que té l'aprenentatge de les capacitats comunicatives. Hi ha una part que ja la portem dins, però també, per descomptat, una altra que es pot aprendre.
Per acabar dir que els nens que poden expressar amb claredat allò que senten seran més feliços, i obtindran un millor rendiment escolar i personal.

dilluns, 28 de desembre de 2009

Com parlar bé en públic


No vull tancar el meu bloc d'aquest 2009 sense fer una menció especial al llibre "Com parlar bé en públic". La veritat és que el llibre agafa més valor a mida que vas treballant l'assignatura de COED, i et vas enfrontant a debats, recitacions i exposicions.
M'ha fet gràcia comprovar com hi ha coses que realment són òbvies alhora de parlar en públic, però que no són tan fàcils de dur a terme quan t'enfrontes a una sala plena de gent. L'efecte melic n'és un clar exemple. Estem massa pendents de nosaltres mateixos, creiem que tothom veurà els nostres nervis, com si sortissin del nostre cos en colors cridaners...tot i que sabem que els nervis ni s'ensumen, ni es toquen ni els veuen els companys, estan allà fent acte de presència.

Una mica de nervis sempre són bons, de fet el llibre ens diu que el nostre cervell pot funcionar més de pressa i amb més eficiència degut als nervis. Per tant si els posem del nostre costat poden ser positius i tot.

El que més m'ha aportat aquest llibre ha estat prendre consciència de la importància que té preparar un guió. Si ens recolzem en un bon guió, elaborat per nosaltres mateixos, sempre ens serà més senzill que els nervis no ens juguin una mala passada.

També m'ha fet pensar una afirmació del llibre que diu que hem d'aprendre a desdramatitzar el discurs a exposar. Estem tan pendents de l'expectativa que generarà, de com sortirà que oblidem el més important, el discurs en si. Un exemple és quan parlem amb els amics. Quan ho fem no estem nerviosos, no mostrem certes inseguretats, i això és el que cal aconseguir, parlar en public sense estar angoixat pel com sortirà.
Em quedo amb la tàctica d'un mestre; Salvador Dalí. Abans de començar a parlar es mirava la gent, s'imaginava que els assistents tenien un cagalló al cap, llavors somreia i començava a parlar. Quin mestre!

El sentit de l'humor és clau. Molt més important del que la gent es pensa. No es tracta de ser un "Tortell Poltrona" davant l'audiència, però si que ens ajudarà en aquest proces de feeling entre l'orador i l'audiència. També hi ha un risc, és clar, hi ha allò de dir; i si no els fa gràcia?...No cal que ens posem a explicar acudits com a posseïts, les anècdotes personals i les cites també poden aparèixer farcides d’humor

Al final anem a parar al de sempre, si som capaços de gaudir amb allò que fem, si ens ho passem bé durant nostre discurs, tenim moltes possibilitats de que l'audiència també ho gaudeixi, que a fi de comptes és el més important.

diumenge, 27 de desembre de 2009

S'acaben les exposcions de territori.


El passat dimarts 22 de desembre vam finiquitar els territoris que mancaven. Sembla una frase extreta de la 2GM, em refereixo evidentment a les exposicions acadèmiques.
La valoració global que en faig és que han estat unes sessions molt positives per tots. El fet de treballar amb un company o companya per un objectiu comú és sempre constructiu. La confiança ha de ser màxima, els assajos han de ser constants i per sobre de tot s'ha d'intentar disfrutar, en la mesura que es sigui possible. Per a mi aquí està la clau de la qüestió; si aconseguim passar-nos ho bé, segur que podem transmetre aquesta alegria a l'audiència, i d'aquesta manera fer el nostre discurs més amè i dinàmic.

S'han donat paradoxes interessants...recordo quan el Javi i jo ens vàrem assabentar de que havíem d'exposar el dia 12 de desembre, ens trobàvem a principis de novembre i ens va semblar perfecte tenir tan de temps per endavant. Ara bé, el temps anava passant i la feina diària a fer no ens permetia quedar tantes vegades com creiem necessàries. Va ser tres setmanes abans del "dia D" quan vam agafar el toro per les banyes. A mida que anaven passant els dies teníem moltes ganes de treure'ns-ho de sobre...Per tant la paradoxa és evident, ser els últims i tenir més temps per preparar-ho no sempre és el millor: primer penses, ostres que bé quan de temps que falta! Després tots a corre, i quan ja ho saps donaries el que fos per fer-ho ja.

M'agradaria dir que hem tingut una gran varietat de continguts a les exposicions, això és el que m'agradaria dir...però no puc...el tema estrella ha estat la geografia catalana. Hem recorregut Catalunya no des de l'aire, sinó des del Power Point!...Tot i així han estat molt bé, gràcies a aquests treballs conec millor festes i racons del nostre país que desconeixia.

Apart de recórrer Catalunya també hem gaudit d' exposicions sobre el llenguatge de signes, els discapacitats al món de l'esport, pallassos sense fronteres, els balls i arts andalusos, llegendes d'Irlanda...Vull trencar una llança a favor d'aquesta exposició de la Rebeca i l'Olga. Jo no em vaig adonar fins que m'ho van dir després que el vídeo que vam veure sobre una llegenda irlandesa estava realitzat per elles. El vaig veure tant professional, amb aquelles boires irlandeses, aquelles espases que vaig pensar que era un vídeo més del youtube. Potser no vaig estar prou atent quan ho deien, el cas és que em va semblar veure l'Olga al vídeo però vaig pensar, no, no pot ser. En fi que em va sembla una super-producció digna d'elogi.

Trobaré a faltar la rutina de seure i gaudir de les exposicions dels companys. Comprendre els seus nervis, els seus neguits- molts cops degut a l'esclavisme tecnològic al que a vegades ens veiem sotmesos, aquesta dependència a la tecnologia, a que passi la diapositiva o que soni la cançó que toca- però també he compartit la seva alegria quan els ha sortit rodó, veia en la seva cara l'alleugeriment personificat...

S'acaba el territori i en certa manera tinc la sensació d'haver format una criatura durant un temps. Una criatura que veus com creix, com es desenvolupa, corregint en allò que no fa bé, per desaparèixer quan ha tingut la majoria d'edat. Tinc aquella sensació de que ha sigut dur, hi ha hagut moments difícils, però també aquella sensació de que aquesta criatura no la canviaries per res del món; sobretot perquè el camí que has fet amb ella ha estat d'allò més profitós.

divendres, 25 de desembre de 2009

...Què ens diu l'autor? ... segona publicació







Us presento la segona entrega de la secció "...què ens diu l'autor?" Si en l'anterior entrada us presentava un artista, aquest espai no es podia permetre el luxe de baixar el llistó i per tant continuarem amb un altre tros d'artista.

Avui l'autor és un aventurer de la imatge; un fotògraf. Us presento a l'Edgar Dos Santos.

Nascut a Lleida el 1973‚ és llicenciat en Belles Arts en la especialitat d' Imatge per la Universitat de Barcelona. Durant aquest temps s'interessa pel reportatge gràfic i compagina els seus estudis amb la feina de fotògraf al diari Segre.

Realitza alguns reportatges com a Free-Lance fins que l'any 1997 coofunda l'Agència de Reportatges Zoom, on exerceix les funcions de fotògraf i cap de fotografia, publicant els seus treballs en diferents mitjans d'àmbit nacional.

Al 2000 deixa Zoom, tot i que continuarà colaborant de forma puntual, per dedicar-se a la docència de la fotografia artística a l’escola d’Art de Lleida i impartir tallers de fotografia documental, artística i digital.

La obra que avui us presento ens portarà a reflexionar sobre la mirada.

Segons l'autor el què ens està transmetent amb aquesta fotografia és el següent:

Es produeix alhora el que es coneix en la física quàntica com el Principi de la Incertesa de Heisenberg, no podem conèixer l’ ubicació i el moment exacte d’una partícula alhora. Si coneixem unes coordenades no podem conèixer les altres, ja que la nostra sola observació altera el seu posicionament per sensible que sigui el mecanisme emprat. Amb el paisatge, concepte eminentment cultural que esdevé visible i real a partir de la seva observació (i la seva assimilació cultural), la nostra observació ja fa alterar la puresa de l’espai per la nostra presència física. Al mateix temps pel nostre bagatge cultural li assignem un valor cultural i una representació mental determinada i no som capaços de veure la realitat “objectiva” d’aquell espai. La nostra presència altera el lloc i la sola observació el categoritza en un valor determinat.

Segons un inexpert en la matèria com jo, crec que, en altres paraules l'autor ens esta dient que la cultura (aprenentatge) condiciona la nostra mirada. En agradi o no som uns manipuladors en tota regla. El nostre vagatge, creences, estereotips... condicionen la nostra percepció d'un element tan natural com és la natura.

Jo particularment quan veig aquesta fotografia sento protecció, sento caliu, seguretat...potser també degut a la percepció inconscient que faig de la llum. El món on visc m'ha ensenyat que la llum és sinònim de bonança, la foscor tot el contrari. Veig la part il·luminada, com un oasis en la immensitat del bosc, just el lloc en que voldria estar si n'hagués de triar un d'aquest paisatge. La molsa i el liquen amb els seus tons verds em transmeten un lloc acollidor, un lloc agradable.
He de dir que aquesta fotografia que us presento de l'Edgar, forma part d'una col·lecció de fotografies on la temàtica gira sobre un mateix eix, el que hem comentat abans sobre com la nostra presència altera la nostra percepció d'un lloc. Explico tot això degut a que per poder entendre millor aquesta obra, ens cal saber que per plasmar aquesta idea, en les altres fotografies de la col·lecció podem veure els focos dins el bosc. De fet la llum que veiem en aquesta fotografia també prové d'un focus, i el focus en certa manera és aquesta alteració que estem fent d'allò que veiem.

En aquests moments la web de l'Edgar Dos Santos està sent remodelada, a mitjans de gener ja estarà disponible, tot i així si voleu podeu clicar al següent enllaç que us portarà al projecte "Pirineus art i ecologia", on podreu veure algunes de les seves obres.

http://www.pirineusartiecologia.org/?page_id=36

També si us ve de gust dir quelcom a l'autor ja ho sabeu, sou més que benvinguts a fer-ho.

edgar_dossantos@yahoo.es

Bé fins l'any que ve, que continuarem (o no) amb més entregues de "...què ens diu l'autor?"

Bones festes a tots!


dimarts, 22 de desembre de 2009

Conferència G. Orozco - Importància del LLenguatge audiovisual.




Ja fa uns quants dies, potser setmanes si no mesos que a classe de COED vàrem escoltar la conferència de Guillermo Orozco, vaig agafar un quants apunts, però s'havien quedat a la carpeta, ja tocava doncs recordar l'exposició d'aquesta eminència en el món del llenguatge audiovisual.

Abans de començar a tractar els temes més destacats del seu discurs, només esmentar que G. Orozco, entre altres coses, és Doctor en Educació de la Universitat de Harvard i catedràtic de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Guadalajara, Mèxic, país on va néixer.
Ha escrit diversos llibres un dels més destacats és "Televisión y audiencias, un enfoque cualitativo"

El que vull destacar del que vam poder escoltar és el següent:

...primer de tot, sabem veure la televisió?...
  • Ningú ens ha educat a veure la televisió, el llenguatge audiovisual no ha estat acompanyat d'aprenentatge, per tant és un llenguatge universal.
  • Però veure la televisió requereix un aprenentatge ja que és una representació de la realitat. Des del precís instant que la càmera comença a gravar, ja existeix una representació de la realitat.
...de qui és feina?...
  • L'educació amb els mitjans requereix diverses parts implicades. Les més importants són la família i l'escola, ja que tota relació dels infants amb els mitjans ha de ser gestionada o mediada per aquestes dues institucions socials.
  • Els costums i rituals de cada casa afectaran les relacions dels joves amb les pantalles.
...els mitjans eduquen?

  • Encara que ells ho neguin eduquen, i per desgràcia molt...Els hem d'obligar als mitjans a ser responsables ja que encara que no ho vulguin, o no en siguin conscients, estan educant.
...què podem fer?

  • Ens cal aprofitar el potencial dels mitjans i les tecnologies en l'àmbit educatiu.
  • A la imatge no se li dona el reconeixement expressiu i comunicatiu, en moltes vegades tan sols completa el llibre de text del professor.
  • Hem de potenciar la lògica audiovisual, i l'aprenentatge mitjançant la tecnologia d'eines pedagògiques.
  • Cal que desenvolupem una pedagogia dels mitjans de comunicació, una alfabetització dels mitjans de comunicació.
  • Ser autodicacta no és suficient en aquest món, cal l'ajuda dels mediadors.
Per acabar us adjunto un enllaç al llibre "Televisión y audiencias, un enfoque cualitativo" escrit l'any 1996.

Llibre "televisión y audiencias, un enfoque cualitativo"


Com a conclusió personal, afegiré que estic molt d'acord amb el Sr. Orozco. Ens cal una pedagogia sobre els mitjans de comunicació. Dit això, també vull remarcar, que no és fàcil. Com bé diu, els costums i rituals de casa marquen la relació dels infants amb la televisió, i veig difícil que algunes famílies es posin a educar als seus fills just en el moment que han estat esperant durant tot el dia...posar-se davant la tele, per precisament, no haver de fer res...

dilluns, 21 de desembre de 2009

Comunicació Visual



Enceto una nova secció al bloc. Si ja ho sé, més d'un dirà:

- Si home!... a bones hores mànigues verdes! - si se'm permet la traducció literal.
La nova secció com indica el cartell d'aquí dalt es titula: ...què ens diu l'autor?...

Comencem:
El que m'agrada de l'art és la interpretació que en fa cadascú. M'encanta allò de:

- Has escoltat la nova cançó dels Sigur Rós?
- Uff... no m'agraden gens els Sigur Rós...

És genial! L'art és personal i intransferible, cadascú és lliure de triar el que més li agradi. Un quadre de qualsevol moviment artístic, des del treball de la llum de l'Impressionisme fins al treball de l'absurdime il·lustrat del Dadaisme, en qualsevol d'ells podem posar un xic de la nostra imaginació per anar més enllà, per donar-li el nostre toc. L'art és lliure.

Tinc un amic que fa art, és tot un artista, es dedica al món del disseny gràfic. Comunica coses mitjançant els seus treballs. Quan vaig a casa seva ens agrada compartir sensacions sobre el que ha volgut expressar en les seves obres. És un exercici molt saludable, tot i que a vegades acabem amb unes teories un pel surrealistes...però en el fons d'això és tracta no?...

Un disseny que m'ha agradat és aquest d'aquí dalt.

Què ens està dient l'autor?

Segons ell és una foto que reflexa l'estat de l'economia mundial, o en altres paraules l'estat del món actual, per què ens agradi o no el món gira amb els ulls posats en l'economia. Representa que l'imperi econòmic del món fa figa...

Veiem un fons amb la bandera americana, o així ho intuïm, una àliga que porta el símbol del dólar. Però què li passa a l'àliga i al dòlar...s'estan fonent... i no és pel fred que també podria ser, és degut a l'actual crisi...l'àliga imperial d'EEUU no aguanta aquesta crisi mundial.

El que m'agrada d'aquesta obra és que crec que és bastant entenedora, si més no, no és de les més complicades que hem analitzat a casa seva. M'agrada perquè et fa deduir coses: Deduïm que és una bandera americana tot i que no té les estrelles. I per què ho deduïm? per l'àliga, si davant hi sortís un conill o un escarabat la relació que fa el nostre cervell no existiria.

També et fa deduir que una cosa que es fon no és sòlida i que per tant perd força. El dòlar i l'àliga estan perdent la seva consistència.

El Rubén té un munt de dissenys que estan molt bé a la seva web, si algú vol veure'n més i interpretar el que ens vol dir, sereu més que benvinguts a:

http://www.enclavegrafica.com/#/portfolio - Cliqueu allà on diu portofolio.

Si desitgeu dir-li quelcom al nostre primer autor d'aquesta secció, no us talleu:

Enclave gráfica
Rubén Castro: ruben@enclavegrafica.com

Com veureu també ha fet publicitat, alguna de les seves obres potser us sonaran.
D'aquí poc us proposaré un nou capítol de ...què vol dir l'autor?..., amb un altre amic, aquest és fotògraf, l'Edgar Dossantos...

Web 2.0 - Conferència Anna Pérez


No vaig poder assistir a la conferència. L'he vist uns dies més tard.

L'Anna Pérez, mestra d'infantil d'educació infantil i primària, formadora del Departament d'Educació, i Coordinadora TAC (Tècniques de treball en xarxa usant les noves tecnologies) de l'escola Drassanes, i fundadora del bloc "Bitàcola del Mestre Tic. Tot i que a ella es defineix senzillament com a mestre.

Podríem definir a l'Anna Pérez com una experta en l'aplicació de les TIC a l'escola.

L'Anna comença la seva explicació tot recolzant-se en un Power Point, com no podia ser d'una altra manera. El primer que ens mostra són els neologismes que comporten les TIC, un nou món de mots ha sorgit darrerament... i els que falten per arribar...
...un incís...l'Anna diu que aquest món tecnològic pertany més a la nova generació d'estudiants que no pas als que ja passem dels 30, si és així per què aquesta dèria de traduir els mots al català. Els joves diuen "youtube" i no pretenen dir-li el teu tub, també es molts es refereixen al "mail" i no pas al correu...quants joves hi ha que no diguin pen drive o simplement pen en comptes de llapis usb? Deixem que siguin ells qui tradueixin els mots si ho consideren oportú. La xarxa els pertany més a ells que a nosaltres...

Evidentment, els mestres hem d'adaptar-nos a aquest nou vocabulari.

WEB 1.0

Poca participació dels usuaris, poc tràfic de penjament de continguts. Un sector molt minoritari de la població mundial era capaç de crear nous continguts.

WEB 2.0

Tothom pot crear contingut i això es deu a que disposem de les eines per fer-ho.
Amb 10 anys ja parlem de la intel·ligència compartida. Tothom pot dir-hi la seva. Tots som usuaris d'aquestes eines, blogger, google maps, youtube...degut a la seva facilitat d'ús.

Quines són les utilitats del bloc?

  • Permeten fer xarxa, treballar en xarxa, sindicacions (RSS), suggeriments d'altres usuaris mitjançant comentaris.
  • Permeten treballar competències lingüístiques.
  • Potencia l'organització alhora de fer treballs.
  • El bloc personal pot ser analitzat pels companys de classe, fomentant l'auto-avaluació i avaluació dels altres.
Viquipèdia

  • Hem d'aprendre a treure-li profit a la Viquipèdia i evitar el fatídic " retallar i enganxar". Si potenciem la reflexió de l'informació trobada a Viquipèdia: Relaciona-la amb el que has trobat a...per què creus que han fet servir aquesta informació i no una altra...

Problemàtiques

  • Desfasament entre l'estructura i mestres de l'escola actual (pertanyen al s. XX) i els alumnes d'ara, que són nascuts al s. XXI.
  • Llenguatge "tecnològic" entre els infants. Nous comportaments entre ells, ara el que compte és la rapidesa, comunicar-se el més ràpid possible.
  • L'escola censura aquesta nova forma de llenguatge i comunicació entre els infants, en comptes de treballar-les plegats.

COEC - Comunicació Oral, Escrita i Culé




Ja som campions del món! Ja tenim el "siset". Potser la jovenalla d'avui dia quan en un futur escolti la cançó de " l'Estaca" de Lluis Llach, quan senti el començament..."L'avi siset em parlava..." Es pensaran que es tracta de l'avi del Barça!

Ja feia dies que tenia ganes de compartir el vídeo-homenatge que vaig fer en honor al
barça...és que amb la temporada que van fer l'any passat es mereixen això i més! Ara, tot i el títol aconseguit, sembla que hi ha gent que encara té la indecència de dubtar d'aquest equip, hauríem de fer un examen col·lectiu de consciència, per assimilar el que van assolir l'any passat.

Bé, he etiquetat aquesta entrada com COED i GITIC per explicar què vol comunicar aquest vídeo i quins recursos utilitza per comunicar-ho.

Per començar dir que per sort o per desgràcia formo part d'una família musical. I dic també per desgràcia ja que patir els assajos d'òpera que feia ma mare per la coral, no sempre esdevenia una de les meves activitats predilectes.

No podia faltar doncs en aquest tribut, l' inestimable col·laboració d'un familiar. Doncs si, la Diana, i no parlo de la delegada, sinó de ma germana, fa les segones veus.

El que vol comunicar aquest vídeo va més enllà del futbol, i no sé si la gent que veu el vídeo ho entén així, però abans d'entrar en matèria em permetré la llicència d'explicar una anècdota personal:

El meu oncle és un culé de cap a peus, dels que fan escola. Per veure els partits importants es reuneixen els tres germans i jo, el fill d'un d'ells. Jo acostumo a posar-me un xic nerviós, m'empipo si no guanyem, algun crit contra l'àrbitre sempre cau i
m'aixeco i camino si ja no puc més. El meu oncle en canvi s'ho mira amb una calma que espanta. Un dia li vaig preguntar com s'ho feia i em va captivar amb la següent conversa:

- El futbol són estats d'ànim.
- Com?
-
Per què creus que juga tan bé el barça? Tot és basa en l'amistat i el bon rollo que es tenen entre ells. Si no com expliques el cas d'Henry ? ( L'autor fa constar que aquesta conversa va tenir lloc la nit del 2 a 6) L'any passat amb Rikjaard semblava un ànima en pena avui mira, dos gols al Bernábeu...tot rau en la felicitat dels jugadors, mentres juguin amb aquesta alegria, no hem de patir per res.

Vaig voler plasmar en format vídeo-clip aquests estats d'ànim, aquests lligams que Guardiola ha anat arrelant. Guardiola és el professor Kanamori (Pensant en els altres) del Barça, ha gestionat de manera exquisida les emocions dels jugadors. Fent allò que els agrada han fet bo allò que diu que la unió fa la força, i de fet aquest és el fil conductor del vídeo.

Vaig escollir una cançó que havia gravat amb ma germana. "With or without you" dels U2. La tornada juga amb la idea de " amb o sense"...Messi per exemple...què haguéssim fet sense Messi l'any passat? o sense Alves, o sense Piqué, o Xavi, ja paro que m'envalo.

He combinat imatges del Barça amb imatges d'un viatge que vaig fer. He buscat certa sincronia entre la musica i la imatge, no m'ha estat fàcil, però també és el moment que més disfruto, quan busco una relació directa entre la imatge i el so. L'exemple seria quan la noia acròbata salta i és tot just quan aterra que comença a sonar la bateria. En alguns casos en aquesta sincronia he buscat el paral·lelisme: Pep Guardiola. Molt tranquil a la roda de prensa. La música també, segons després veiem Guardiola corrent com un posseït per la banda d'Stamford Bridge, la música puja d'intensitat, el segueix allà on va.

Bé culés i no culés salut i sort!


diumenge, 20 de desembre de 2009

Webquest


Una webquest és una recerca conjunta en la qual és busca un resposta o objectiu comú. Un exemple seria esbrinar d'on era originari Cristòfol Colom. A base de recol·lecció de documents i continguts un grup de persones treballa conjuntament per donar resposta al seu repte.
A diferència d'altres projectes, on es cerca i s'analitza informació ja existent, en la webquest la cerca serveix per aportar més informació d'algun tema poc tractat, per tant fa més un treball d'investigació.

He estat navegant per la xarxa i de webquests n'hi ha de diverses temàtiques, però he vist que abunden les dedicades als oceans, aigua, volcans, icebergs...

Crec que les webquest i els projectes telemàtics estan posant a l'abast de tothom un mètode de treball en equip realment innovador. Jo he estat usuari d'informàtica des de fa molt anys. No em considerava un Bill Gates però tampoc un sapastre...Sempre havia fet servir l'ordinador per fer música, per navegar, moltes taules d'excel a la feina i para de comptar. Sempre, però, m'he considerat pro-google, quan he d'anar a algun lloc que no conec, no surto de casa sense el meu GPS de paper, que no és un altre que el mapa del google maps imprès a paper. Doncs bé, tot i que havia vist el google docs, no l'hi havia vist la utilitat.

Jo feia molts anys que no estudiava i la veritat és que m'he quedat bocabadat de les possibilitats que t'ofereix la xarxa per treballar en equip. Per a mi hi ha una cosa que hem fascina, i és allò de no haver de dir: "Aquest arxiu que m'has enviat és l'actualitzat o no?" El simple fet de no haver de patir per què la informació afegida no es perdi en alguns dels viatges entre mails. Si la persona no obre el teu arxiu adjunt i treballa sobre el que ja té...malament...El google docs ens permet treballar de manera molt pràctica i dinàmica, i sobretot al ser a temps gairebé real, actualitza tot allò que s'hi va afegint. Les webquest també faciliten tot aquest procés organitzatiu necessari per un bon treball cooperatiu i/o col·laboratiu.

Per cert he de dir que començo a estar fart de les normalitzacions lingüístiques. Vaig passar per enllaç en comptes de link, accepto llapis en comptes de pen, em costa la viquipèdia en comptes de wikipedia, però ja no m'empasso la webquesta. Em sembla ridícula aquesta traducció i a més crea confusió, sembla que es tracti d'una enquesta a la web. No entenc aquesta dèria en traduir tots els mots informàtics, no siguem tan francesos i deixem els mots originals. L'idioma "oficial" del món informàtic és l'anglès, respectem-lo, igual ens agrada que respectin la nostra estimada llengua.

Projecte Telemàtic


El projecte telemàtic: L'ordinador per comunicar-se

Un projecte telemàtic és aquell treball col·laboratiu on s'utilitzen diversos canals comunicatius com el xat, el bloc, correus electrònics, fòrums per tal de compartir i gestionar la informació. Aquest treball es realitza seguint les pautes del mestre que suggereix el tema del projecte, i els alumnes a través de la xarxa van discutint la informació a seleccionar. Al final del treball hi ha una auto-evaluació i co-evaluació amb el mestre.

La gran revolució informàtica no ha estat la millora de la qualitat de les fotografies o la possibilitat d'enregistrar cds, sens dubte ha estat la comunicació. El fet que podem rebre informació de qualsevol punt del planeta en qualsevol moment fa d'internet una font d'informació infinita.

Això per als projectes telemàtics té un gran sentit. Cerquem informació i ens podem comunicar amb els demés participants de forma instantània.

divendres, 18 de desembre de 2009

Recitació - COED



Buff quin nervis!


La recitació... en el fons he de reconèixer que m'ha agradat fer-la, digueu-m'he massoca si voleu, però era un tràmit necessari, i una sensació incomparable és l'alleugeriment que sents tot just quan acabes.

Jo particularment veig un gran defecte en la meva recitació; la gesticulació brilla per la seva absència. Crec que hauria d'haver gesticulat més. Amb les mans tan juntes i immòbils semblo un capellà!

Pel demés, m 'ha agradat comprovar que no tinc la memòria tan atrofiada com pensava. Hem disfrutat de molt bones i variades recitacions, des de monòlegs d'humoristes, poesies, llegendes, contes...Crec que el nivell ha estat prou bo.

EXPOSICIÓ TERRITORI - EL MUR DE BERLÍN



El dimarts 15 en Javi i jo vàrem presentar la nostra exposició de territori. Ja teníem ganes de fer-la, han estat uns quants dies a casa el Javi assajant sense parar.

El nostre repte va ser no avorrir al personal. El tema del mur de Berlín el vàrem trobar interessant, però tractant-se d'un fet històric corríem el risc d'adormir a les mosques i semblar dos oradors caducs.

La primera dificultat que vàrem afrontar va ser la limitació de temps. Primer penses: 6-7 minuts! Com ho omplirem? Fins que cronometres el que tens preparat i t'adones de que t'envàs als 11 minuts...

Per tant vam treure bastant contingut per ajustar-nos al temps exigit. L'altre dificultat va ser sincronitzar el power point amb el nostre discurs. Després de marcar els temps d'interval entre diapositives, vam comprovar que el power no fallava, sempre constant anava passant les diapositives ell solet, tal i com li havíem detallat.

Ara només calia que nosaltres no falléssim. Era gratificant veure com passaven les diapositives al ritme que parlàvem. Crec que vam gestionar els nervis prou bé. Realment moltes coses del llibre "Com parlar bé en públic" ens han estat d'utilitat. Com per exemple el fet que si ho portes preparat i estructurat, no t'estas llençant al buit, hi ha una xarxa a sota. Aquesta xarxa que és la preparació, per a mi és la clau de tot. El mateix dia de la recitació vam fer 10 o 12 assajos generals. Masses? Jo crec que no, com més millor, i realment aquest procés augmenta la confiança i seguretat en un mateix.

Una altra cosa que crec que va molt bé es assajar-ho davant més gent, sempre ajuda, ja que així el pas de l'assaig en solitari a la sala plena no és tan dràstic.

Penjo el power point que vàrem preparar per la nostra exposició.

Aquest enllaç: http://www.berlin.de/mauer/bilder/index.es.html us portarà a una web molt interessant, per si algú vol saber-ne una mica més sobre el mur i tot allò que va comportar.

Metàfores Gitiquiànes



Les pedres al ronyó no em van permetre assistir a la sessió sobre l'ús de l'ordinador com instrument d'aprenentatge.

Com he pogut veure en la cartellera de Gitic, podríem classificar aquests usos en quatre tipologies:

  • L'ordinador com a tutor.
  • L'ordinador com a alumne.
  • L'ordinador com a simulador.
  • L'ordinador com a eina.
Al practicar a casa amb els programes proposats a classe, he vist com ha evolucionat tot aquest món de l'aprenentatge mitjançant l'ordinador. M'he quedat molt sorprès amb el Crayton Phisics, la veritat és que enganxa i tot! Crec que plasma molt bé la idea de la gravetat, que tot allò físic té un pes i aquestes coses. La gràcia d'aquest programa és com ho ensenya, amb un format molt senzill, molt entenedor, i agradable per l'usuari.

Parlem de metàfores...de les metàfores de Charles Crook.

Charles Crook és l'autor del llibre "Ordenadores y aprendizaje colaborativo" Adjunto l'enllaç d' aquest llibre al google books per si algú vol donar-li un cop d'ull:

http://books.google.es/books?id=LMuNXwQdE_YC&dq=charles+crook&printsec=frontcover&source=bl&ots=3TwJ5cRi_e&sig=5bFTiF3HJ8NaiYsZwtqoyu5VmpE&hl=es&ei=2dE5S86iPMOt4QaQw5mqCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAgQ6AEwAA#v=onepage&q=&f=false


Metàfora tutorial: L'ordinador com a tutor.

Fa una mica de mal als ulls això de l'ordinador com a tutor, sembla el títol d'una pel·lícula futurista amb temàtica del domini de la màquina sobre l'home. El dia que les màquines dominin l'aprenentatge dels nostres fills, estarem perduts, i ens haurem equivocat de carrera, hauríem d'haver fet informàtica...

Deixem els catastrofismes per més endavant i centrem-nos en la metàfora. Jo el JClic, o altres programes on l'ordinador instrueix, el veig pràctic per descarregar de feina al mestre. Però no es pot convertir una pràctica habitual. Probablement un nen mostrarà més interès per la pantalla de l'ordinador, que no pas al professor. Crec que és interessant que l'ordinador sigui capaç de despertar aquest interès i sobretot que l'ajudi a raonar i a qüestionar-se el per què de les coses.

Metàfora de la construcció: L'ordinador com a alumne

Aquí trobem justament el contrari, ja no hem de fer el que ens diu l'ordinador sinó que ara és ell el qui farà tot allò que li diguem. Per ser més eficients, ens caldrà tenir molt clars els conceptes a fi de donar les instruccions precises perquè l'ordinador faci allò que exactament volem.

Un exemple el trobem amb el LOGO, on l'ordinador va seguint fil per randa tot allò que li diem.
L'ordinador esdevé un fidel receptor i executor d'ordres.

Metàfora del laboratori: L'ordinador com a simulador

La complexitat dels ordinadors i els seus programes han arribat a uns extrems inimaginables fa uns anys. Els que hem viscut en primera persona l'apassionant món de l'evolució informàtica, recordem com si no fes tan de temps quan escrivíem: "c: execute" o "c> goto". Aquell excitant món de l' MSDOS, on els colors no eren benvinguts.

En alguns aspectes, un dels majors reptes de l'informàtica ha estat representar la realitat amb la màxima fidelitat possible. Fotografies, aventures, vols en F-16. Des de ja fa un temps han aparegut simuladors que de realitat que van més enllà. Recreen situacions socials, on nosaltres hem d'actuar segons el nostre criteri. Si fa uns anys, quan van començar a aparèixer els primers video jocs de mata marcians, et diuen que el que ara es porta és cuidar una granja, gestionar un parc temàtic o sortir a lligar, de ben segur que pensaries que ens hem tornat bojos.

Aquest simuladors, sota el meu punt de vista tenen una part bona i una de dolenta, com tot. La positiva es que recrea situacions de la vida que poden ser útils per la vida en si...Un xicot que aprèn què és un crèdit i el seu funcionament, n'és un exemple. En el sentit de que aquell simulador de parc temàtic, li està generant a l'infant una curiositat per saber que passa si demana un crèdit per explotar-lo millor, i els riscos que pot comportar. Aquest escenari no se li hagués plantejat, ja que no li correspon amb la seva edat, però el simulador li ha proporcionat aquesta experiència.

Els simuladors que recreen experiències socials com els Sims estan batent rècords de ventes. Fa una mica de ràbia per això. Jocs que recreen la vida social està fent que alguns perdin la xaveta. Si ho mires fredament te certs tocs surrealistes...Gent davant d'un ordinador recreant que parla amb la veïna de davant, que té una vida social impressionant, i mentrestant ell o ella segueix al sofà sense fer res, bé si perdó, està triomfant a "l'altre vida". Aquesta recreació de la realitat és molt fidel: L'altre dia llegia que hi ha un altre programa que si no recordo malament és diu Second Life, on tu pots comprar, i quan dic comprar vull dir que hi ha transacció econòmica, la casa els mobles...doncs resulta que havia hagut robatoris de mobles i no sé que més. Lladre n'hi ha a tot arreu...

Tornat al tema que ens ocupa, veig un cert risc amb aquests simuladors. I com sempre anem a parar a la mare de tots els xais, si se'm permet la traducció literal, que no és altre que el control i gestió que fem d'internet i l'ordinador amb els més petits. Hi ha un simulador en forma de joc que recrea una realitat que no desitjaríem als nostres fills. En aquest joc ni portes una granja, ni explotes un parc temàtic, ni busques amics...aquest joc recrea la vida d'un mafiós, on pots estomacar a qualsevol que et passi pel davant. Aquest joc no és altre que GTA (Grand Theft Auto), que per cert hi he jugat bastant, però ja amb una edat força avançada.

Metàfora caixa d'eines: L'ordinador com a eina

Aquí si que ens hem de treure el barret davant l'informàtica. Els ordinadors ens han facilitat molt les coses. Des de la simple calculadora obsoleta del Windows fins l'Autocad una molt bona eina per arquitectes. Aquests programes ajuden a optimitzar les nostres aptituds. Ara bé, no sempre. La falta d'hàbit pot tenir greus conseqüències. Un exemple el trobem amb el gerent de l'empresa on treballo. És un home gran, passa dels 80 anys però té el cap ben posat. A ell no li agraden les calculadores, fa totes les operacions en paper i llapis. Quin crack! Jo reconec que quan ja veig masses xifres, tiro de calculadora...aquesta falta d'hàbit meva en sumar, restar, multiplicar...ha fet que depengui massa de la calculadora.