dilluns, 30 de novembre de 2009

Seminari - Primer contacte amb les revistes educatives

El passat dijous 12 de novembre després d' escoltar
l'actualitat educativa que ens van presentar la Carol i l'Elena vam tenir el nostre primer contacte amb les revistes educatives.

La Marta i jo vam tenir l'ocasió d'investigar i fullejar la revista Aula. Aquesta publicació està adreçada als professors, i també són professors els qui escriuen els articles.

Aquesta publicació es dedica a investigar sobre la pràctica educativa. És una revista útil per preparar activitats a classe i per afrontar diverses situacions pedagògiques que ens podem trobar a l'escola.

Té unes seccions fixes, com són l'opinió, l' editorial, innovació educativa, una secció d'humor...

També té un apartat on els lectors poden participar donant la seva opinió.

Aquesta revista té un preu de 7,90 €, la publica l'Editorial Graó i té una peridiocitat bimensual.
Adjunto l'enllaç de la revista Aula per si algú descobrir més coses sobre aquesta revista:

http://aula.grao.com/revistas/ficha.asp?ID=3&NUMERO=196

dimarts, 17 de novembre de 2009

Setmana d'activitats extraordinàries - Jornada de pràctiques


Avui he acompanyat a la Susana, una estudiant de 3er que cada dimarts va l'escola Nausica a fer les seves pràctiques. La Susana s'ha especialitzat en educació musical. L'escola Nausica està ubicada al carrer Muntaner, 309. Vaig escollir aquesta escola perquè és una escola petita, de barri, laica i catalana.
L'escola és molt maca, era una antiga torre, les aules són petites però molt agradables.
Una de les coses que més m'ha impactat d'aquesta escola és el seu reduït tamany. És tan petita que no hi ha menjador. A l'hora de dinar les aules es converteixen en menjadors, i els alumnes dinen a les seves classes.
He arribat puntual, a les 08.50 a la porta de l'escola, allà m'he trobat amb la Susana i altres companys de 1er que també venien a visitar l'escola, amb altres estudiants de 3er. Tot just entrar per la porta de l'escola ens han donat una notícia que no esperàvem..."La Teresa no ha vingut...està malalta..." M'he afanyat a preguntar a la Susana qui era la Teresa..."És la mestra de música!" És a dir que ens ha tocat donar classes a nosaltres sense cap mestre, sols davant el perill!. Ha estat una experiència d'allò més divertida i enriquidora.
Corre-cuita hem baixat a veure si trobàvem el quadern d'activitats de la Teresa, per saber que havíem de fer...però res...no l'hem trobat...ens ha tocat doncs improvisar sobre la marxa...
A primera hora hem tingut classe amb els de cinquè. Hem fet un concurs de flauta, hem dividit la classe en grups. Han interpretat l'himne del Barça. He de dir que hem preguntat als dos nens que hi havia de l'Espanyol si tenien algun inconvenient, i ens han dit que no...Després hem jugat a Bingo Musical. La Susana ha apuntat 12 números a la pissara, cada nombre anava acompanyat d'una combinació de negres, corxeres, semi corxeres i silencis. Cada nen escollia 6 números de l'1 al 12 en un paper. Si sentien la combinació que corresponia algún dels seus números el marcaven. El primer que tenia tots els números cantava "Bingo!".
Després d'aquesta classe hem agafat els de P-4, és un canvi bastant radical passar d'estar amb nens i nenes de 11 anys a tractar amb els de 4 anyets...Hem jugat a la Caixa dels Tresors! Una caixa màgica estava plena d'objectes. La classe de les formigues havia d'esbrinar quin objecte s'amagava dins la caixa a través del soroll que feia...per exemple una bossa de plàstic, una maraca plena d'arros, un coberts...després havien de classificar els objectes pel soroll que feien, soroll "gran o soroll "petit".
El dia ha continuat ple d'activitats, hem explicat el conte de la rateta que escombrava l'escaleta pels més petits, a última hora hem tingut la classe de 4art i hem fet un altre concurs musical. Han triat la cançó de Tonight, de l'anunci de televisió. Tots l'hem acabat cantant a pulmo obert.
La veritat és que ha estat una experiència molt interessant. Em pensava que seria un dia d'observació, de veure com ho feia la mestra, però ha acabat sent un dia molt i molt participatiu.
El que més m'ha agradat d'aquesta escola, és el fet de que al ser tan petita és molt familiar, és una escola d'una sola línea (Una sola classe per curs), i l'ambient és molt proper. M'ha sorprés el no veure alumnes d'altres ètnies a les classes, ho he comentat amb la Susana, probablement és deu al fet de que és una escola d'un barri on hi ha poca població de fora. M'ha fet gràcia el fet de que trien un protagonista de la setmana, és a dir cada setmana hi ha un nen o nena que porta fotografies seves, les penjen a la classe, pot portar joguines seves de casa, i com que és el protagonista és sempre el primer de la fila, així no hi ha discussions sobre aquest tema. Tothom m'ha tractat molt bé, i la Susana ha estat una molt bona amfitriona.

Us adjunto el link de l'escola per si voleu saber-ne més:

http://www.escolanausica.org/

GITIC - Confies en mi?




Aquest és el curt que hem preparat la Laura, la Rut, el Dani, el Xavi i jo. Vam pensar una idea, després vam preparar el guió i finalment vam començar a enregistrar-lo. El guió va patir algunes modificacions, ja que se'ns van ocórrer noves idees a mida que anavem grabant. Després va venir l' edició, i vam haver de retallar bastant ja que si no ens quedava massa llarg.

diumenge, 15 de novembre de 2009

Diari COED


El passat dijous vam iniciar les sessions de debats i recitacions. Va ser una primera posada en escena, que no va ser fàcil, ja que trencar el gel davant de més de setanta companys mai ho és. És per això que crec que va tenir gran mèrit el que van fer els companys. Les recitacions van ser d'allò més variades: poemes, contes infantils, llegendes i fins i tot un acudit. La veritat és que va ser una estona entretinguda, sobretot per l'audiència, de ben segur que aquesta estona no serà tant divertida el dia que ens toqui recitar a nosaltres!


També vam gaudir de dos debats.

El primer va tractar el tema de l'educació obligatòria fins als 18 anys. El moderador va fer una introducció sobre aquesta notícia, per posar a l'audiència al corrent. El grup que defensava el NO va argumentar, entre altres coses, que l'alumne ha de ser lliure per escollir, i que aquest fet provocaria aules plenes d'alumnes sense ganes d'estudiar. També van destacar que l'educació obligatòria fins als 18 anys no milloraria el nivell d'educació actual.
El grup del SI va argumentar entre altres coses que amb 18 anys un és més madur per afrontar el món laboral.

El segon debat va ser molt interessant, tractava el tema de les escoles mixtes o diferenciades, on sembla lògic que la gran majoria estaria a favor de les escoles mixtes, però la bona planificació argumentativa del grup del NO a les escoles mixtes, va fer que escoltéssim contra-arguments que molts no havíem pensat. Tant el grup del SI com del NO es van mostrar molt informats i documentats sobre el tema.



Diari Seminari - Actualitat educativa




El passat dimecres a seminari, la Laura, l'Anna i un servidor vàrem presentar l'actualitat educativa corresponent a la setmana del 28.10 al 04.11. La notícia a debatre va ser: " Els mestres usaran una xarxa social estil Facebook per comunicar-se amb els alumnes", que vàrem trobar al diari "El País". Va ser un debat interessant, llarg i molt participatiu on vàrem tractar diferents aspectes de l'ús de les tecnologies i el món digital en l'àmbit escolar.

Com que veig que els enllaços que vam adjuntar no són operatius en aquesta presentació, els adjunto a continuació per si algú està interessat en aprofundir més en alguna de les notícies.

  • Un contracte entre pares i escola vetllarà pel rendiment escolar dels alumnes:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/contrato/padres/colegios/velara/rendimiento/escolar/elpepiespcat/20091102elpcat_9/Tes

  • 138.512 alumnes faran la prova d'avaluació de dianòstic a cinquè d'Educació Primària i a sisè d'ESO:

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=12eed43fe5762110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=12eed43fe5762110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=414f6646570a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

  • El congrés rebutja considerar al mestre autoritat pública:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Congreso/rechaza/considerar/autoridad/publica/profesor/elpepusocedu/20091027elpepusoc_10/Tes

  • Educació obligatòria fins als 18 anys:

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=657770&idseccio_PK=1021

  • Les vacances escolars no canviaran de nom:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/vacaciones/Navidad/cambiaran/nombre/elpepiespcat/20091027elpcat_1/Tes

  • Qui renta els plats a casa?

http://http//www.elpais.com/articulo/cataluna/Quien/lava/platos/casa/elpepusocedu/20091028elpcat_12/Tes


  • Els mestres usaran una xarxa estil Facebook per comunicar-se amb els alumnes:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/maestros/usaran/red/tipo/Facebook/alumnos/elpepuespcat/20091030elpcat_6/Tes

diumenge, 8 de novembre de 2009

Internet canvia la forma de llegir...i de pensar?


Resum article publicat a El País el passat 10.10.09
La xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat. Quines repercussions pot tenir aixó? Pot provocar que disminueixi la nostra capacitat per llegir i pensar en profunditat o també que la tecnologia es combini amb el cervell per augmentar la nostra capacitat intel·lectual.
Nicholas G. Carr, està convençut que internet com a mitja de comunicació que és ens afecta d'alguna manera. Afirma que internet té un gran potencial per disminuir la nostra capacitat de concentració, reflexió i contemplació. Internet està adaptant el nostre cervell per rebre informació de manera més ràpida i fragmentada. S'ha de veure, però si aquesta influència serà negativa com assegura N.G. Carr o positiva, fent possible el primer pas per integrar la tecnologia al cos humà. Segons la Univerity Collage of London ens podríem trobar davant d'un gran canvi de la capacitat humana per llegir i pensar.
La lectura a internet dista molt de la lectura tradicional, més que lectures són cops d'ull.
Reflexió personal:
Reconec que quan miro a internet moltes vegades estic més excitat de l'expectativa de saber si trobaré el que busco, que no pas de la lectura i reflexió un cop ho he trobat. Quan he trobat alguna cosa ja estic pensant el que proper que vull mirar. Crec que la gran quantitat d' informació abocada a internet provoca que els seus usuaris cerquin una satisfacció ràpida, per poder passar a un altra cosa.
El fet de tenir a la nostra disposició, de manera instantània, més informació de la que mai hauríem pogut imaginar, no ens fa més intel·ligents.

Com parlar bé en public


No vull tancar el meu bloc d'aquest 2009 sense fer una menció especial al llibre "Com parlar bé en public". La veritat és que el llibre agafa més valor a mida que vas treballant l'assignatura de COED, i et vas enfrontant a debats, recitacions i exposicions.
M'ha fet gràcia comprovar com hi ha coses que realment són òbvies alhora de parlar en públic, però que no són tan fàcils de dur a terme quan t'enfrontes a una sala plena de gent.

El que més m'ha aportat aquest llibre ha estat prendre consciència de l'importància que té preparar un bon guió. Si ens recolzem en un bon guió elaborat per nosaltres mateixos, sempre ens serà més senzill que els nervis no ens juguin una mala passada.

També m'ha fet pensar una afirmació del llibre que diu que hem d'aprendre a desdramatitzar el discurs a exposar. Estem tan pendents de l'expectativa que generarà, de com sortirà que oblidem el més important, el discurs en si. Un exemple és quan parlem amb els amics. Quan ho fem no estem nerviosos, no mostrem certes inseguretats, i això és el que cal aconseguir, parlar en public sense estar angoixat pel com sortirà.
Em quedo amb la tàctica d'un mestre; Salvador Dalí. Abans de començar a parlar es mirava la gent, s'imaginava que els assistents tenien un cagalló al cap, llavors somreia i començava a parlar. Quin mestre!

El sentit de l'humor és clau. Molt més important del que la gent es pensa. No es tracta de ser un "Tortell Poltrona" davant l'audiència, però si que ens ajudarà en aquest proces de feeling entre l'orador i l'audiència. També hi ha un risc, és clar, hi ha allò de dir; i si no els fa gràcia?... No és necessari explicar acudits, les anècdotes personals, o les cites també poden venir farcides d'humor.

Al final anem a parar al de sempre, si som capaços de gaudir amb allò que fem, si ens ho passem bé durant el nostre discurs, tenim moltes possibilitats de que l'audiència també ho faci, que a fi de comptes és el més important.

dissabte, 7 de novembre de 2009

Anàlisi anunci Seat Altea - Brother




Història:

L'anunci de Seat Altea ens presenta una familia on la nena té un amor a primera vista amb un monstre que esta en venta a una botiga d'animals. El pare accedeix a comprar-li i se'l enduen cap a casa.

Com més amor li donen, el petit monstre creix i creix sense parar, arribant a ser un problema de grans dimensions. Al final ja no hi cap ni al cotxe. Davant la impotència que senten al veure's obligats a deixar-lo a casa cada cop que surten, es compren un Seat Altea i el gran monstre si que hi cap, fent tornar la felicitat a la família.

Anàlisi Formal:

Colors: El que més m'ha cridat l'atenció dels colors és el fet de que el cotxe que tenen inicialment és gris, un color trist, que encaixa amb la tristesa que senten els personatges i el monstre en aquell moment, en canvi el Seat Altea és de color vermell, color de l'amor i la passió.

Música: Durant tot l'anunci va sonant una melodia de fons, molt senzilla, però enganxosa. Aquesta melodia marca el tempo de la història.Interpretada algunes vegades amb piano, altres amb guitarra elèctrica...Un tret diferencial d'aquest anunci és que els protagonistes es posen a cantar aquesta melodia en el moment més dràmatic de l'anunci.

Aquest anunci és, si més no, curiós ja que tot plegat es força surrealista, un monstre, una família dient-li brother...però arriba a tocar la fibra de l'espectador, amb frases de l'estil: "com es pot deixar d'estimar a algú?"
Combina molt bé una història divertida amb temes tan profunds com l'amor.

diumenge, 1 de novembre de 2009

Seminari - Recordant un bon mestre


Una dels professors que millor recordo va ser un que vaig tenir en l'assignatura de ciències naturals.
Era un professor que basava la seves classes en l' experimentació. Un dia va portar a classe els pulmons d'una vaca o cabra...ara no ho recordo...el primer que vam fer tots va ser: eeeeeecs!! I ell amb tota la naturalitat del món ens va dir..."amb que penseu que respireu vosaltres? els vostres no són pas tan diferents" Va ser capaç de motivar la classe, ja que no només ens van deixar de fer fàstic aquells pulmons, sinó que vàrem acabar la classe barallant-nos per veure a qui li tocava bufar la tràquea per inflar-los.
Una de les coses que més m'agradava d'aquest professor era el protagonisme que ens donava als alumnes. Abans d'explicar res, ens preguntava que en sabiem al respecte. Fent com un petit col·loqui. També buscava el diàleg no només alumne - mestre sinó també alumne - alumne, buscant la confrontació d'idees i millorant la comunicació entre nosaltres.
Com que ens ho passàvem tan bé a les seves classes, era un professor molt respectat. Sempre estàvem esperant veure amb que ens sorprendria. Era un professor al que no li calia cridar per fer-se entendre. També recordo que tenia un sentit de l'humor molt peculiar, sabia jugar la seva carta humorística amb molt encert; no era molt donat a explicar acudits a ser graciós, però de tant en tant, en un moment que potser no estàvem prou atents en deixava anar alguna de ben bona, que li retornava tota la nostra atenció.
Recordo que les seves classes no eren gens avorrides, era un professor que potenciava molt les sortides fora de l'escola, la fageda d'en Jordà al Montseny, Montserrat, el delta de l'Ebre..., però no calia anar tan lluny, un dia vam estar pel barri fent un recull dels arbres que podiem trobar...
Per resumir diré que no va ser el típic professor de deixar anar el rotllo i ja us ho fareu, era un professor que donava molt protagonisme als alumnes, buscant la nostra participació, que sabia com fer la seva assignatura atractiva per nosaltres i també es veia que disfrutava molt amb la seva feina.

Serveis d'internet



L'altre dia a GITIC vam fer una breu exposció sobre diferents serveis que podem trobar a internet, apart del Laboratori COMSOC que veiem a la presentació, també vam veure els següents serveis:

  1. Youtube: Servei que ens permet visionar i volcar videos a la xarxa.
  2. Google Llibres: Ens permet consultar llibres, llegir-ne algun, i si no el podem comprar online.
  3. Palsite: Es una veu virtual, que reprodueix tot allò que li escrivim. Ens pot ser útil per fer activitats amb els nens, fer un telenotícies amb presentadors dissenyats pels alumnes.
  4. DotSub: Servei que permet veure videos subtitulats.
  5. Visible Body: Ens permet veure amb presició i alta qualitat qualsevol part del cos que desitgem, òssos, teixits...Aquest servei és de pagament, tot i això tenim l'opció de provar-ho durant una setmana de franc.
  6. EYEOS: És tracta d'un escriptori web digital. Ens permet emmagatzemar-hi informació. Hi han escoles que ja l'utiltzen. Es com un sistema operatiu a la web.

Diari COED


El passat dijous 27.x.09 a COED vam parlar de la lectura del llibre "Com parlar bé en públic".
Personalment m'ha semblat un llibre prou útil. Els primers pàrrafs del llibre ja trenquen un estereotip molt marcat dins la societat: Parlar bé en públic no és innat. Es pot aprendre. És molta la gent que diu..."això no és per mi, jo no serveixo per aquestes coses..." Però, crec que amb una mica d'estudi de les tècniques, dedicació i preparació tots podem millorar el nostre nivell.
El llibre també ens diu que un dels problemes que afronten els oradors és la por escènica,
i que no hi ha cap fórmula màgica per erradicar els nervis. Hi han metodologies que ens poden servir a calmar-los. A mi em va fer molta gràcia la del gení S. Dalí, que abans de parlar en públic mirava a l'audiència i s'imaginava que tots tenien un cagalló al cap, aleshores somreia, es relaxava i començava a parlar.
Una altra cosa important per parlar en públic, és tenir molt clar quin és el nostre missatge, que és exactament el que volem dir. Això pot semblar una obvietat, però són molts els oradors que comencen a parlar sense tenir clar quina és la idea principal. Una eina que ens servirà perque tot ens sigui més fàcil, i també per calmar els nervis és portar preparat un bon guió. La preparació és la millor solució. El llibre també ens explica com estructurar un guió.
Aquest llibre doncs, ens pot servir per fer un millor discurs oral.
Després de parlar sobre la lectura d'aquest llibre vàrem veure un concurs de debats que enfrontava la Universitat d'Alacant i la Universitat de Lleida. Ens va servir per fer-nos una idea de com hem d'estructurar l'activitat de debat que farem properament.

Anàlisi anunci

Descripció de l'anunci d'audi.

Al principi de l'anunci veiem un noi com es despedeix d'una noia parlant italià. Surt de la botiga on és trobava, just quan apareix un cotxe un Audi vermell. Se'l mira amb cara de sorpresa, el cotxe es va passejant lentament pels carrers i la gent se'l mira amb rebuig, un pare tapa els ulls del seu fill perquè no miri al cotxe, un mecànic escup al terra al veure'l passar. Uns joves increpen i segueixen a l'Audi fins qu aquest accelera i abandona el poble de Maranello.

Anàlisi

Que el color del cotxe sigui vermell no és cap casualitat, com veurem després. Quan el noi surt de la botiga, una botiga de Ferrari, la camara és més lenta, el so dels fórmula-1 que apareixien a la televisió de la botiga es fon amb un so provocador, que sembla que aturi el temps. Aleshores apareix l'Audi vermell. La càmara més que fixar-se en el cotxe, filma les reaccions de la gent quan aquest passa per davant seu. Se senten uns violins de fons que van "in crescendo" fins que el cotxe abandona Maranello, que hi ha un so brusc, perquè prestem atenció al que veiem: Maranello city of Ferrari.

Possibles missatges de l'anunci.

Aquest anunci és un crit a la provocació, crec que representa la fruita prohibida. Al vell mig del bressol de Ferrari un Audi vermell, color "ferrarístic" per excel·lència, es passeja a poca velocitat. Entre les mostres de rebuig també hi ha gent com el noi que surt de la botiga, o la noia que se'l miren amb passió, amb la temptació de provar quelcom prohibit. També aquest anunci ens diu que qui condueixi aquest cotxe serà protagonista i es sentirà observat.

Diari Seminari - Elogi de la feblesa

Aquesta setmana a seminari hem parlat sobre el llibre d'Alexandre Jollien, Elogi de la feblesa.
El llibre ens explica com un noi amb paràlisi cerebral que estava destinat a fer capcetes per a cigarrets, amb molt esforç, força de voluntat i lluitant contra els estereotips, és capaç d'estudiar filosofia a la universitat.
L'Alexandre és va preguntant al llarg del llibre una sèrie de qüestions a través d'una conversa fictícia amb Sòcrates.
A seminari vam coincidir tots en que el llibre ens havia agradat. A alguns, però, ens va fer una mica de pànic veure la paraula Sòcrates i recordar vells fantasmes filosòfics, després però vam veure que no n'hi havia per tant. Ens va sorpendre i captivar com l'Alexandre havia estat capaç de tirar endevant, i fer tot el que havia fet malgrat la seva discapacitat.
L'Alexandre fa un recorregut al llarg de la seva vida, intentant desxifrar el que significa el concepte de normalitat, donant-nos a entendre que la normalitat és subjectiva, i depèn del context i desenvolupament personal de cadascú. Ell creu en la integració i al llarg del llibre l'Alexandre fa sempre el possible per integrar-se a la societat.
Al dia següent vam veure la visita d'Alexandre Jollien a Blanquerna d'uns anys enrere. Va ser una bonica manera de tancar el cercle, després de la lectura, l'anàlisi del llibre a seminari veure'l i sentir-lo parlar va ser d'allò més interessant. A mi em va sobtar molt la seva capacitat per expressar-se, i el seu lèxic tant ric. El llibre també demostra grans capacitats d'expressió, però quan escrius un llibre sempre tens temps per pensar la millor opció, i sentint-lo a la conferència em va donar una imatge d'algú molt culte.
Personalment aquest llibre m'ha fet reflexionar sobre moltes coses. Crec, que malauradament encara formem part d'una societat que acostuma a jutjar les persones pel seu exterior, i no per la seva grandesa interior. També m'ha fet veure que a vegades els gestos més simples poden tenir un gran valor per determinades persones. També crec que hem d'aprendre a confiar en la gent, sigui quina sigui la seva condició o discapacitat. Estic molt d'acord amb l'Alexandre, no hem de mostrar compassió, sinó confiança amb la gent que té algun tipus de discapacitat.
L'Alexandre ens ha donat una lliçó a tots, voler és poder!