dissabte, 31 d’octubre de 2009

MAPA CONCEPTUAL


La Núria i jo vam decidir de fer un mapa conceptual del que creiem que ha de ser un bon mestre.
El programa IHMC Cmap Tools ens ha permès veure que fàcil i ràpid que és dissenyar un mapa conceptual. Això si, el que ja no és tan fàcil és tenir clara l'agrupació i ordenació d' idees.

...una dosi de reflexió mai fa mal...GITIC


1. Una imatge val més que 1.000 paraules.

Una imatge sempre acostuma a ser més impactant que un escrit. El temps que el cervell triga a processar la informació és inferior que si ha de llegir un text. El tractament de la imatge ha evolucionat a un ritme vertiginós. Aquesta afirmació, tenia molt sentit quan era evident que una imatge era molt més fidel a la realitat, ja que les paraules podien ser inventades i la imatge no tant. Abans les modificacions de les imatges estaven més lligades al món artístic. Avui en dia amb un senzill programa informàtic podem fer de la imatge una gran mentida.

2. Davant de la televisió, el receptor és passiu.

Això és molt relatiu. Estic d'acord en que la televisió a diferència d'internet, aboca continguts i l'espectador si no li agraden l'únic que pot fer és canviar de canal. Si que podem trucar i opinar en alguns programes, però generalment ens acabem convertint en el que volen els creadors del programa, en part de l'espectacle.

Un fenòmen que s'esta analitzant darrerament, és el fet de que cada cop són més els joves que passen més hores fent ús d'internet que no pas de la televisió. Crec que això té molt a veure amb aquesta passivitat del espectador televisiu. Internet és un món molt més participatiu i dinàmic.

Quan deia que aquest tema és molt relatiu ho feia perquè tot depent de l'ús que li donem a la televisió. Per exemple, si recordem els atemptats de l'11-M, l'espectador no va ser passiu en absolut, davant les mentides constants d'alguns mitjans de comunicació sobre l'autoria de l'atemptat, l'espectador va respondre convocant manifestacions espontànies per expressar el seu rebuig.
3. La televisió genera modes

El poder de la televisió no coneix límits. La televisió, com a Mass Media que és, te un gran poder de persuació. Al haver-hi tanta varietat de continguts i publicitat, tothom si pot veure reflectit, i trobar allò que li agrada. La televisió és com una gran passarela de moda. De fet en una pel·licula de James Bond l'actriu apareixia amb un bikini, una pe a la platja, poc després era la peça de roba més buscada entre la clientela femenina.

Qui ets, tu?


Per descriure el Dani he utilitzat, si s'em permet l'expressió, un híbrid entre la descripció objectiva i la descripció subjectiva. Com a descripció objectiva, he triat una cosa que tots veiem, la seva barba i com a descripció subjectiva la seva facilitat per expressar-se. He intentat combinar les dues descripcions de la següent manera:

Diuen que on hi pel hi ha alegria, i aqui n'hi molta d'alegria! Aquesta barba va molt més enllà de fer-nos reflexionar sobre l'alegria d'en Dani. La seva barba és una barba negra i tupida que encercla la seva boca. Aquesta barba li aporta un toc de veterania i experiència, i això em fa pensar sobre la trascedència que tenen les barbes per la humanitat. Al llarg de la història la barba ha tingut una gran simbologia. Els celtes per exemple l'utilitzaven expressar la seva masculinitat i viriliat. En algunes religions és obligatoria entre els seus creients masculins. Un altre estereotip que ha tingut la barba al llarg dels anys, ha estat la seva vinculació amb la saviesa. Grans pensadors i filòsofs han lluit barba: Aristótoles, Leonardo Da Vinci, Karl Marx...La barba d'en Dani em transmet pensament i saviesa.

El que més em va cridar l'atenció del Dani quan el vaig conèixer va ser la seva capacitat per expressar-se. El Dani és un gran comunicador i utilitza la barba com a arma comunicativa, ja que quan reflexiona es toca suament la barba, l'acarona tot buscant les paraules adients. I pel que sembla funciona, degut a que després d'una simple gratada de barba i uns segons de reflexió les paraules comencen a fluir entre els seus llavis. La seva barba és molt més que un simple element decoratiu de la seva cara. En Dani també és una persona tranquila i serena, sap escoltar i donar la seva opinió quan s'escau.

Diari Seminari, el bon mestre


Fa uns dies a seminari vàrem fer una pluja d'adjectius que definissin el que és un bon professor.
En van sortir molts, entre els adjectius seleccionats podem destacar: Dinàmic, pacient, sensible, sol·lícit, exigent, entenedor..., però per sobre de tots aquests n'hi un de ben important: El mestre ha de ser coherent, si no ho és, tot el que pugui fer perdrà sentit i credibilitat, ja el mestre és un model a seguir pels infants.
Vam posar sobre la taula un exemple que reflecteix molt bé el tema de la coherència. Si li diem a un alumne que no fumem i més tard ens enganxa fumant d'amagat, no som ni sincers ni coherents i per tant perdrem tota la nostra credibilitat amb els infants.
Curiosament vam triar molts adjectius de com ha de ser el mestre com a persona: atent, agradable, empàtic...però pràcticament no vàrem fer referència al coneixement que ha de tenir sobre el temes que explica. Personalment crec que alguna cosa té a veure el Tono de la Enseñanza, el llibre de Van Manen. Aquest llibre parla molt de la sensibilitat i tacte que ha de tenir el mestre, tot i que també és veritat que el llibre també ens diu que el mestre ha de ser allò que explica, s'ha de posar dins de l'assignatura, fer-la seva i per fer-ho evidentment li cal un gran coneixement de la matèria en si.

Diari Seminari - Actualitat educativa


El passat 14 d'octubre en Javi i en Miquel van ser els primers en fer ús de la tecnologia per presentar-nos les notícies sobre l'actualitat educativa. Amb una presentació feta amb el google docs, van anar analitzant les notíces més destacades sorgides aquella setmana.
La notícia a debatre va ser la següent: "Itàlia es planteja prohibir el burka a les escoles". Com vàrem veure en el debat, és un tema delicat...és una qüestió cultural, però fins on s'han de respectar les tradicions i costums dels que venen d'un altre cultura? S'haurien d'adaptar els nouvinguts o gent d'altres cultures a les seves terres d'acollida? Aquestes van ser algunes de les preguntes que van anar apareixent durant el debat. Un debat curt, ja que el temps se'ns va tirar a sobre...
adjunto l'enllaç per si algú vol aprofundir més sobre el tema:
El 21 d'octubre va ser el torn del Marc el Sergi i les cartulines, que van acabar sent les protagonistes de la nit...però no entrarem en aquest tema, que ja l'hem tractat prou... En Sergi i en Marc ens van presentar un seguit de notícies com ara, "La laïcitat fa un altre pas amb el futur nom de les vacances escolars", tot i que com ja sabeu, Ernest Maragall s'ha fet enrere i les vacances de Nadal, continuarant sent les vacances de Nadal, com tota la vida. També van presentar la notícia de la introducció de l'Erasmus pels alumnes d'ESO, i l' ús de la informàtica per fer atractiva l'assignatura de matemàtiques.
En Sergi i en Marc van ser innovadors i van introudir el mètode democràtic per l'elecció de la notícia a debatre, vàrem ser nosaltres a mà alçada els que vam decidir debatre sobre el nou pla Bolonia. Va ser un debat interessant on entre altres coses vam parlar sobre el fet de que problablement sortirem millor preparats, però haurem de treballar molt, com ja estem comprovant, per aconseguir el nostre objectiu, sobretot els que compartim els estudis amb la feina.

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Diari COED - Qui ets, tu?


Qui ets, tu?

El passat 20 d'octubre, vam fer d'artistes...vam preparar una exposició de fotografies descriptives fetes per nosaltres. Penjades a les parets de l'aula, per un moment vam oblidar-nos que estàvem a Blanquerna, i ens vam traslladar a una sala d'art, era curiós veure els companys donant voltes per la classe tot comentant les diverses obres fotogràfiques, llàstima que va faltar el clàssic "pica-pica" d'algunes exposicions...

Entre tots varem intentar descobrir perquè el fotògraf de torn havia triat aquella imatge per descriure al company, què hi havia en aquella imatge que ens digués quelcom d'aquella persona.
La veritat és que el nivell de presentació i descripció va ser molt bó, desde poesies sobre mitjons, passant per treballats "collages" i algunes explicacions plenes d'imaginació.
Les descripcions orals van estar força bé, ningú se'n va salvar, inclús l'Imma, la professora, li va tocar el rebre per partida doble...va ser una classe molt entretinguda.
Ara ens toca aprofundir sobre el tema, penjant al bloc una descripció escrita.






dijous, 22 d’octubre de 2009

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Bloc Notes Google


La veritat és que aquests de Google estan per tot. El bloc de notes és molt útil per classificar i ordenar les nostres troballes a internet, podem afergir enllaços imatges ràpidament. L'etiquetació ens permet accedir a qualsevol contingut amb un sol clic.
És una bona manera de tenir el bloc de notes disponible allà on estiguem, sempre que disposem d'una conexió a internet és clar. A més amb l'etiquetatge de continguts podrem accedir rapidament a allò que estem cercant.

Jo he classificat les meves notes en, de moment, 4 apartats:

1. IDEES I CONSELLS PEL BLOC: Recopilaré aquelles idees o consells vagi trobant per la xarxa.

2. IDEES DE VIATGES: Per preparar unes bones vacances...

3. TREBALL COMPARATIVA EDUCACIÓ: Aqui agruparé la informació que vagi trobant per fer el treball de l'assignatura de Societat, família i escola.

4. UNIVERSITAT: Tot allò que estigui relacionat amb el món universitari i em pugui ser d'utilitat algun dia.

Adjunto el link al bloc de notes: http://www.google.com/notebook/?hl=es#b=BDQAAAAAQAA

dissabte, 10 d’octubre de 2009

PRESENTACIÓ - POWER POINT - GOOGLE DOCS




Aquesta és la presentació sobre la INFOXICACIÓ que he fet amb el google docs.

divendres, 9 d’octubre de 2009

Diari COED



Ja em tocava escriure alguna cosa sobre la comunicació oral, escrita i digital. Esta sent una assignatura bastant mogudeta...no hi ha temps per relaxar-se! La veritat és que encara no tinc molt clar quin fragment memoritzar per recitar...i si faig l'himne del Barça? Aquest el conec prou bé! però no dura pas 2 minuts...i si al final li afegeixo el "COPA LLIGA CHAMPIONS"quatre o cinc vegades? Crec que no colarà...En fi seguiré pensant...


Bé centrem-nos, tot i que a aquestes hores de la nit no és gens fàcil...


A l'assignatura de COED dins el procés comunicatiu estem tractant el concepte del llenguatge com a instrument de comunicació i representació mental.

Hem posat en comú quins requisits ha de tenir un bon comunicador: Incisiu, directe, transgressor, creatiu, proper, clar....

Em va semblar curiós l'exercici que varem fer sobre la brutícia...com les paraules tenen una intensitat de significat diferent segons qui les interpreta i segons també el context social del moment. Recordo la paraula impur. Fa anys era una de les pitjors coses que li podies dir a algú, avui en dia ens sembla d'allò més inofensiu...


Em va agradar la sessió d'anàlisi de cançons que varem treballar en l'apartat de models de descripció. Crec que les cançons durant la història han estat de suma importància per transmetre idees o lluitar per uns ideals, han estat i segueixen sent, un gran instrument comunicador capaces de descriure qualsevol situació.


L'altre dia varem analitzar el text de J.Tuson "El lenguaje y las lenguas" que em va fer veure que això de parlar té molta més transcendència de la que jo podia pensar en un principi.



Diari Seminari



M'agrada el seminari, és un espai que trenca la rutina habitual de les classes. Estem en família i les converses són d'allò més interessants. Sense anar més lluny la darrera sessió en va ser un clar exemple:


La Núria i en Jordi, en el seu recull de premsa d'actualitat educativa, van dirigir de manera brillant un debat sobre la notícia sorgida a França: Un institut premiarà amb diners als alumnes per assistir a classe per tal d'acabar amb l'absentisme escolar. Dit d'aquesta manera sembla un gran disvarat, però aprofundint en el tema, vam veure que la cosa no és tan senzilla com sembla. A Gran Bretanya ja s'ha provat amb resultats satisfactoris. L'institut està situat a un barri marginal a la perifèria de Paris on anteriorment ja s'han utilitzat molts sistemes per evitar l'absentisme que no han funcionat.
Una de les primeres coses que ens va venir al cap va ser la possibilitat de que altres centres provoquessin l'absentisme a fi de obtenir els desitjats beneficis econòmics. També varem parlar sobre el fet que s'ofereix un premi econòmic col·lectiu, no pas individual, la qual cosa podia unir als alumnes per aconseguir un objectiu comú, un viatge, millors instal·lacions per l'escola, curos de conducció...


Tot això ens va fer veure que la funció de l'escola no només és que els nens aprenguin sinó també en alguns casos la d'apartar-los dels carrers, i de mantenir-los ocupats...


Abans d'acabar varem parlar sobre el polèmic programa d'Antena 3 "Curso del 63" on estudiants actuals s'enfronten als rígids mètodes d'ensenyament dels anys 60.

Un programa que jo sincerament no he vist, i què després dels cinc cèntims que varen fer els companys crec que només veure els fragments que l'APM destaqui, que de ben segur que seràn d'allò més divertits.
Ha estat una setmana farcida de notícies relacionades amb l'ensenyament, espero que a la propera sessió seguim amb aquest bon ritme.

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Aquest és l'arxiu de Mp3 que he creat per l'assignatura de GITIC. Quina ràbia que et posen publicitat! He utilitzat el programa MusicMaker, tot i que amb l'Audacity també l'hagués pogut fer igual, però per comoditat he utilitzat el que faig servir habitualment. He modificat la veu, amb la opció "Pitch" i li he afegit alguns "Loops" per donar-li certa credibilitat.

dijous, 1 d’octubre de 2009

"Modificacions Gimpniànes"



Per fer aquest retoc a la fotografia a través del programa Gimp he utilitzat els següents efectes:

He desdibuixat el contorn amb l'eina d'emborronament, tot seguit he aplicat un filtre de llums i ombres per crear aquesta aureola que apareix. Després he aplicat el blanc i negre i finalment li he introduit text.

Experiència d' EGB


A la dècada dels 80 en Francesc era un gran seguidor del Barça. En aquells temps, però la secció de futbol no passava pel seu millor moment. Una lliga la temporada 84-85 amb Terry Venables, alguna copa del rei i para de comptar.
El futbol era una de les passions d'en Francesc, disfrutava molt amb aquells partits a l'hora del pati amb resultats que semblaven més de bàsquet que no pas de fútbol. Tots hi jugaven nens, nenes i a vegades s'hi apuntava algun monitor...

L'any 1.982 Maradona fitxa pel Barça, va ser un fitxatge sonat...1.200 milions de les antigues pessetes...aquell fitxatge va omplir de il·lusió a tots els barcelonistes i també a en Francesc i els seus companys culés.

Va arribar el carnestoltes i en Francesc que destacava pels seus rínxols "maradonians" ho va tenir clar: Aquell any es disfressaria de Maradona. Es va posar les seves botes de futbol, el seu uniforme complet del Barça i va marxar tot cofoi cap a l'escola. Quan va arribar tot fent tocs a la pilota va rebre una gran ovació dels seus companys. Es va improvisar un ràpid partit de futbol entre els alumnes disfressats, alguns amb més dificultats que altres, s'ho van manegar per córrer darrera la pilota.

Va arribar el moment de sortir al carrer i anar a la plaça Bacardit, a fer la trobada habitual amb la resta d'escoles del barri. En Francesc seguia jugant amb la pilota pel carrer, alguns paletes treballant a l'obra li cridaven "Diego! Diego!" al veure'l passar. Ell no hi cabia de goig. Al tornar a l'escola però la professora es va acostar a en Francesc i li va dir a cau d'orella..."Aquest any no t'has esforçat gaire amb la disfressa"...Allò li va caure com una gerra d'aigua freda...com podia ser? Tothom l'havia aplaudit, l'havia animat i admirat....no ho entenia...Quina decepció! En Francesc però es va recordar de l estona que havia estat preparant la disfressa...cinc minuts... més tard va comprendre que havia confós la il·lusió de ser un super futbolista per un dia, amb la dedicació i implicació que havia tingut amb aquella disfressa...


L'any següent en Francesc va aconseguir treure's l'espina tot fent, amb l'inestimable ajuda de la mare i la iaia, una disfressa d'espanta-ocells d'allò més artesanal.